Els punxetes que van formar part d'aquesta última eixida van ser Santi, Javi, Sebas, Mariano i Pepe, aquestos cinc valents van afrontar una volta marcada pel fred (Tª baix 0) i per tota mena de contratemps, lo que no va permetre que la volta tinguera ritme.
A les 08:00 del matí, Santi, Javi, Mariano i Pepe eixien cap al cementeri per afrontar les tres Maries del Repetidor a on Sebas s'adheria al grup i a on vam formar el grup de 5 punxetes que aguantarien el fred fins el final de la volta, una volta dalt vam tindre la gran sorpresa de la volta un toll d'aigua congelada amb gel aproximadament de 2 cm d'espessor, i a on Sebas no va poder aguantar la temptació de passar per sobre, la cual cosa va provocar que els peus se li banyaren i desprès tinguera que parar per no tindre principis de congelacions. En aquestos primers de la volta la gent es queixava del fred tant dolorós que estàvem patint tant a les mans (Santi) com als peus (Pepe).
Una volta dalt començarem a planejar fins l'empedrat i a on Pepe sempre anava tirant del grup i poder calfar-se una miqueta, la baixadeta de l'empedrat cada vegada esta millor, mes neta de pedres, tal volta per que es part de la volta BTT d'Ontinyent i la gent comença a pastar prou per allí, una volta baix i desprès dels comentaris pertinents, agafarem cap a la finca del Batlle, per eixir a la foieta del carros, el ritme que es portava era per poder anar tots junts. En aquest tram es a on es va parar per a que el pobre Sebas, en els peus semi-congelats, ,per poder calfar-se-los amb fregaments i a on va tindre la Santa sort que Javi portava uns calcetins de reposat i podia canviarselos, Pepe en esta paradeta es feia un principi d'esquinç en el turmell dret.
En la foieta els carros es formaren dos grups el primer que muntava per la part de la serra, que es per a on pasará la BTT i el segon grup format per Mariano i Javi que muntàvem per l'asfalt, una volta dalt pel costat de la caseta muntàvem cap a la Covalta, allí Javi s'en recordava que s'havia deixat les ulleres en la anterior paradeta, a on Sebas s'havia canviat els calcetins i a on Pepe s'havia fet l'esquinç, desde allí Sebas tornava cap enrere per poder-les buscar, la resta de gent seguia cap a dalt i feren la baixadeta fins les primeres rampes de la Covalta. Seguidament en conter de muntar a la Covalta tornàvem direcció a Ontinyent, i altra vegada un altra paradeta per una punxa de Santi en la roda de darrere (com no, teníem que acabar l'any aixi).
Una vegada acabada la volta anàrem tots a esmorzar al Teixo a on Ruben i Fixon estaven esperant-nos per fer l'últim esmorzar de l'any i comentar tots els incidents d'aquesta, l'última eixida de l'any.
Esperem que el proper any pugam seguir gaudint tots, d'aquest esport.
