Dos punxetes acosigueixen acabar La Inmortal de Caudete.

El passat diumenge 13/03/2011 dos punxetes aconseguien acabar la marxa Inmortal de Caudete.

Els dos punxetes que afrontaven aquesta marxa van ser Santi i Pepe, el cuals es ficaren d'acord acabada la proba que era la mes dura fins ara i que el temps que va fer durant eixe dia era ideal per afrontar aquest tipus de marxes.

La marxa a pesar que sigui prou dura a nivell físic, no era tant a nivell tècnic, ja que hi havia prou pista, sobre tot en les muntades, i les baixades no eren massa tècniques, cal dir que el terreny a pesar dels dies d'intensa pluja estava perfecte.

La classificació sigui la següent:
Pepe - 457 en la classificació general i el 115 de MASTER 35, amb un temps real de 3:45:08 i un temps de proba 3:45:42
Santi - 548 en la classificació general i el 139 de MASTER 35, amb un temps real de 4:01:00 i un temps de proba 4:01:34

L'enhorabona als dos per aconseguir aquest repte, esperem que a l'any que ve tornen a animar-se a fer-la i no siguen soles dos sinó mes gent.

El punxetes acompanyats de Vicent i Cata, en l'eixida.

Desastre d'eixida Dominical, 06/03/2011, Maldonado fa fredat.

Aquest diumenge l'eixida va ser desastrosa, començant per la baixa de Cèsar per estar mig refredat, desprès de la gossera de Javi i Santi, al fer-se l'idea que anava ploure el diumenge de matí i que Donat i Pepe, desprès d'estar junts en Gibsa cadascú va tirar cap a un lloc.

Doncs l'eixida es va traduir en Donat que va fer l'alt del Moro, Pepe va estar pel repetidor, a la una Santi va fer 57 Km per darrere de Sant Esteve i Javi per la vesprada una volteta pel repetidor.

Total un desastre.

Mirant cap endavant el proper diumenge Santi i Pepe faran l'Immortal, i els que es queden doncs faran la volteta dominical.

Diumenge 27/02/2011, Eixida dominical i dinar de penya

Aquest diumenge es pot anomenar com dia de la penya, a on 5 punxetes van passar quasi tot el dia junts.
La jornada dominical comença a les 8:30 en Gibsa, a on els 5 habituals Donat, Cesar, Javi, Santi i Pepe (l'ultim comença a les 06:50, per fer un ratet mes) estaven puntuals com uns Claus a la Gasolinera.

La ruta d'aquest diumenge no podia ser massa llarga, degut a que pel migdia hi havia la celebració de l'Aniversari de Fixón, Marcos, Natxo i Javi, per lo tant en Gibsa van decidir fer una ruta curteta pero distraguda, la cual cosa implica que siga una mica trencacames, aixi que la ruta elegida va ser la seguent començant per "Todos Vientos" a on van gaudir de totes les muntaetes i baixadetes, a on els trams mes divertits son la baixadeta de darrere la caseta dels pares de Pili, i el botets que venen una miqueta desprès, també hi ha que dir que pateixes una miqueta en les costeretes no massa llargues pero no sabem perquè s'atraganten. Cal dir que cada vegada Donat va trencant barreres i aquesta volta va fer tot els trams de "Todos Vientos" sense baixar de la bici.

Una vegada vam deixar "Todos Vientos" agafàvem Pola, a on els trams son de lo mes divertits degut a la quantitat de trams curts, estrets i amb curves, i allí va ocorrer el succes de la jornada. Javi en el bancals llaurats va ficar la roda dins d'una carrilera, la cual cosa va fer que el manillar li fera un estrany i al piso que s'en va anar. Els companys es van asustar prou degut a la mig hora que va estar en el piso queixant-se de les ferides que tingué, es va pensar cridar a la guardia civil per a que vinguera amb L'helicòpter per dur-lo a l'hospital, tot es va quedar amb un esglai i soles va tindre un traumatisme a les costelles que l'impedia riure i una ferida oberta a la cama prou gran, però Javi es un tio fort i es va refer per poder acabar la volta.

Desprès de fer Pola i Helios, un grup comandat per Pepe van fer l'ultim tram a una velocitat vertiginosa, a on Pepe va porta darrere enganxats com a sangoneres a Cesar i Santi, arribant fins els 45 Km/h, el cuals encara van tindre al vergonya d'esprintar en la costera de la Pureza de Maria, en primer lloc i desde massa darrere arranca Cesar, passant a Pepe, el cual va aguantar una miqueta per tirar darrere d'ell i pasarlo, pero el mes sangonera de tots, encara es va ficar a roda per fer la arrancada en el últims metres a on ningú va poder contraatacar. Cal dir que va ser el mes llist de la Classe.

L'esmorzar es va fer al Racó del Tirador, a on els bocates estaven bons però el servei va ser prou lent, cal dir que vam tindre doble ración de Cacaus i olives.

El mateix dia teníem l'Aniversari de Fixón, Javi, Natxo i Marcos, en la caseta d'aquest últim, a on enguany vam fer una megatorra de xulles, petxuga, llonganisses, botifarra, etc...,i es vam donar conter que els anys passen per nosaltres continuem igual, alguns en menys monyo i altres ens menys trellat.
La jornada va acabar amb una sessió de fotos de Javi, a on vam disfrutar com a xiquets tots pegant salts.

Eixides nocturnes de dimecres

Aquest passat dimecres 23/02/2011, quatre foren les punxetes foren les que van sortir, haguen tot tipus d'incidents.

En primer lloc eixia Pepe a les 18:30 per agafar-se desprès amb Cesar i Donat que tenien prevista fer l'eixida a les 19:30, la cual cosa no va poder ser. Ell va muntar les rampes del cementeri per anar planejant pel repetidor fins l'entrada a la foieta dels carros i tornar pel primer tram de la senda el cuco, muntar el Patge i tornar planejant fins Casa Donat, la cual cosa no va poder ser perquè una vegada baixa la senda el cuco nota que va pedre pressió a la roda de darrere, la cual cosa feia mes difícil d'arrastrar la bici. Al no portar bombí (segons diu ell aixo es pes), l'idea era arribar al poble per poder unflar la roda i seguir, ja que el liquid estava mantenint la poca pressió que tenia la roda, el problema sigue quan va passar sense adonar-se per damunt d'una pedra la cual cosa fe que perguerá la pressió i tingué que anar a peu desde mes amunt del cementeri fins RADICAL BIKE per deixar la bici reparant-se.

A les 19:30, eixien Donat i Cesar desde casa Donat per afrontar el port del Portixol i munta a un ritme prou bo, entre 9 Km/h i 11 Km/h, desprès arribarien a fer fins 33 Km, una bona distancia per fer un dimecres.

I per l'últim, la punxeta mes en forma, Santi eixia a les 21:30 per batre el seu propi record en el circuit que te marcat per als dimecres, paran el cronometre en 1:04. El circuit per si algú vol intentar eixa animalada es eixir desde casa Santi, muntar les rampes de cement planejar per repetidor fins l'entrador de la senda el cuco, baixar el primer tram per agafar el patje fins arribar fins la senda que agafa el camí de les casetes que passes per davant la casa de l'Arquitecte (aixo diu Mariano), baixar fins el cementeri, anar a la font Jordana i pel camí vell d'Agullent a Casa.

Cap de setmana 19-20, Donat corona la Font Freda i el diumenge tornem a Ponce.

Altre cap de setmana mogut per part de la penya la roda punxa a on la gent habitual va fer acte de presencia tant el dissabte com el diumenge.

Començant pel dissabte pel matí dir que Donat va afrontar la muntà a la font Freda, un repte que tenia desde feia molt de temps, el cual el va aconseguir però no sense pagar-ho, ja que la tornada va tindre molts de contratemps, i va tindre que passar per baix de les tanques per poder entrar a l'autovia, en resum 50 Km i mes de 4 hores damunt la bici.

Per la vesprada del dissabte, eren dos les punxetes que van sortir per poder preparar-se per l'Inmortal de Caudete, la volteta va ser molt distraguda, siguen el recorregut el Portixol, desprès planejaren per dalt fins la baixada prou pedregosa que es porta fins dalt del port, en eixa baixada Santi va tindre un parell de sustets i un mos d'Abella en la cara (que sigue l'anècdota del cap de setmana), desprès baixaren el port per finalitzar per la "Titan Pola", una volteta de quasi 40 Km que la feren en poc més de 2 hores.

I per fi arribem al plat fort l'eixida dels diumenges, el grup torna a ser els habituals, els que mai fallen, Sebas, Javi, Donat, Cesar, Santi i Pepe, a les 8:30 en punt estaven 5 de les 6 punxetes en Gibsa, a on desde allí anàvem pel llombo per enfrontar la baixadeta al rio, cal dir que el tram de l'escaló Cesar amb una de les poques rígides que queden pugue muntar-lo, altre metall que va al pit de Cesar. Passat el riu i la V agafarem els caminets que ens porte front "la hija puta d'Ontinyent" a on ningú altra vegada es pugue fer amb ella.

Una vegada en les rampes de Ponce, s'afegia al grup Sebas i a on tots al seu ritme muntaven Ponce, cal dir que el primer a arribar al refugi sigué Santi i aquesta volta el temps que estiguérem parats fou mínim.

En la part més alta de Ponce, agafarem la direcció fins l'ermita del "Santo Cristo" i a on en aquest tram Santi i Pepe la afrontaren a un ritme endiablat, la cual cosa el fa més fàcil degut a que ho passes tot volant. Santi comentà al arribar " Com pot la gent anar a este ritme durant tota una carrera", la mitja per eixe tram estigué al voltant de 23 Km/h.
Desprès tocava la foto pertinent en el "Santo Cristo" i desprès la baixa pel Calvari, a on Pepe degut a les corbes tant tancades toca altra vegada pis i per fi el ratet bo del matí, el esmorzar al bar de Sempre, cal dir que aquesta vegada al arribar tan prompte al Bar, vam tindre que esperar una miqueta.

Els habituals.

Amb la panxa plena, Sebas ens porta per dins de Bocairent per agafar uns camins que ens portàvem fins a la xitxarra per altre lloc, i aixi poguérem gaudir d'altre paratges, esperem que vinga el bon temps i Sebas ens porte a les noves rutes que ens te preparades.

La xitxarra l'agafarem amb relax, saben que desprès teníem que afrontar la muntà de l'empedrat i hi havia que reservar forces, i a on es produí una xicoteta broma per part de Pepe, que haguera pogut provocar un contratemps. Cal dir que l'intenció d'ell no era eixa i va calcular mal el temps i la col·locació del companys.

I per fi l'empedrat cap amunt, cal dir que totes les punxetes van fer un gran esforç per muntar tota damunt la bici i no ficar peu en ningú moment, però degut a la falta de tècnica d'alguns i la falta de cames d'altres tots tingueren que ficar peu alguna volta, però es tenim que quedar amb lo bo que tots ho van intentar fins a on van poder.

Passades totes les penúries tant sols ens quedava planejar per agafar el cuco en tota la seua totalitat, a on Pepe era novell en el segon tram, eixe amb corbes molt tancades a on en algunes es tinguera que ficar peu, cal dir que si no fora per eixes corbes la senda no es massa difícil.
La volta s'acabava quan arribarem baix del Tourmalet i el grup encara tenia ganes de mes, la cual cosa es va porta a anar per la senda de darrere de la font Massiana fins les Abelles i després agafar el camí vell d'Agullent.

I ara a esperar el proper diumenge a on tenim un diumenge amb dinar de Penya. L'Aniversari de Javi, Natxo, Marcos i Fixon.

La Inmortal, el nou repte

La roda punxa te un nou repte, la marxa de Caudete anomenà  La Inmortal.

Dos seran els membres que de moment formaran part d'aquest repte, siguen Santi Bordera i José Antonio García.

Esperem que siguen inmortals

Esperem que els dos tinguen les suficients forces per poder acabar aquesta marxa de 62 Km amb un desnivell positiu acumulat de mes de 1400 metres.

Sort punxetes.

Cap de setmana 12-13 de febrer, la presentació de la MSC Koncept

Aquest cap de setmana han hagut dos eixides, la primera va ser el dissabte a on Santi amb la Giant Anthem X3 y Pepe la MSC Koncept (la gaudia per primera volta) eixien per fer Ponce, desprès planejaven fins quasi l'alt del Moro, per agafar una nova senda, en la cual es podien gaudir de uns paistges mol bons. Cal dir que la senda es prou estreta y complicada de baixar en alguns trams. Desprès desde Gamellons encaraven Fuset, per passar per la Lloma Rasa i desprès fer Pola.

Cal dir que Santi va tindre un contratemps amb la Giant, la cual va perdre tot l'oli dels frens de la roda de darrere, lo que va fer que les baixades foren mes lentes de lo esperat.

El diumenge si que era l'eixida oficial de la penya, a on aquesta vegada la convocatòria va ser prou nombrosa, les punxetes que van acudir van ser Sebas, Javi, Cesar, Donat, Santi, Pepe i la sorpresa de la jornada "Vitrina" (cal dir que es va esforçar de manera sobrehumana per fer lo mateix que tots, molt be Vitri). Allí Pepe molt orgullós de la seua adquisició, presentava a la seua nova xica a tots.

Quasi a les 09:00, degut a diverses circumstancies, eixien les 7 punxetes cap a Agullent pel camí vell, fins agafar la costera que muntà fins les abelles, en eixa costera Javi es va adonar que avui no era el seu día (pot ser que el seu debilitament ha sigut causat per la greu infecció de boca que ha tingut les darreres dos setmanes que li han provocat que tinga que prendre antibiòtics), una vegada en la replanà a on estaven les abelles fins l'incendi agafaven la primera trialereta del dia, aquesta de muntà, a on Pepe va apreciar les virtuts de la doble, siguen la primera la comoditat i la segon com s'agafava al terreny, la cual cosa feia que no perguerá tracció i poguera muntar mes fàcilment.

Dalt de la trialera es reagrupava el grup per anar per la senda dels enginyers fins l'escomençament del Tourmalet, passa'n per la part de dalt de la Font Massiana, aquest tram el van fer tots al seu ritme anant al capdavant Sebas i Pepe intentant copiant la traçada d'ell.

Desde allí agafaven el Tourmalet, a on altra vegada cadascú muntava al seu ritme, cal dir que cada vegada, els primers tenen que esperar menys als últims. Una vegada dalt i veient que Sebas tenia que anar-se'n cap al poble, es feien la primera foto de la jornada, tots junts.

Desprès, per dalt del torrater van planejar una miqueta, per agafar l'empedrat, allí baixava en primera posició Pepe, seguit molt de prop per Javi, seguidament agafàvem els camins de casetes per anar fins el Molí Mató, a on Santi fica un ritme infernal desde l'escomençament per coronar-se primer, i per fi encaraven la baixada per dins d'Agres per anar a esmorzar, no sense antes fer-se abans la foto.

Amb la panxa plena es veuen les coses d'altra manera, i aixi que les punxetes agafaren la torna per la foieta els carros, dividint-se el grup amb dos, uno que muntava per l'asfalt i altre per muntanya, desprès cap amunt pel costat de la casa fins arribar al començament de la muntà fins l'alt del Moro.

Ara tant sols quedava baixar i planejar, passant pel primer tram del cuco i desprès per la trialereta i els pins del cementeri.

Cal dir que la volta va estar molt be, i el nombre de participants molt adequat, esperem recuperar prompte a gent de la penya.

Eixida nocturna de Santi.

Com tots sabeu, la gent amb nous joguets els agafa amb forces renovades. Doncs aixo li passa a Santi, i esperem que li dure molt de temps.

Ahir per la nit a les 22:00 hores sortia del poble a fer una volteta nocturna amb la seua nova bici, la Giant Anthem X3, pedazo maquinon, com sempre a ell li agraden els reptes i va baixar la senda del CUCO per la nit, una gran medalla per a ell.

Santi, el punxa punxa

Però, ahi no s'acaba tot, ell es pensava que deixant la MONDRAKER VENTURA, li s'acabaria la mala sort de punxar les rodes, doncs res de res, en la seua tercera eixida amb la Anthem tornava a punxar roda, aquesta vegada ha tingut sort que no ha tingut que canviar la camara, ja que va poder sobreviure unflant les rodes, cada cert temps.

Esperem que siga la última, i si no ja saps, ficat unes Tubeless, que eixes no punxen, si no rebenten.

Presentació en societat de la Giant Anthem X3, la volta divertida.

Aquesta setmana havem tornat a estar baix mínims, enguany els punxetes no s'animen. Degut a diverses circumstancies tant sols eren 4 les punxetes que acudien a les 08:30 a la cita setmanal amb la bici, siguen Cesar, Santi, Natxo " que esta muy loco" i Pepe.

En Gibsa, Santi ens donava la sorpresa ensenya'ns la seua nova xiqueta, la Giant Anthem X3, tota una meravella de bici que li donara molts moments bons, com diu Cesar "se ha pasado al lado oscuro de la fuerza", una de les primeres frases celebris del dia.

Desde allí Cesar era el que marcava la ruta decidint fer todosvientos, per gaudir de muntaetes i baixadetes, a on Santi podria anar fent-se a la bici, aquest trajecte va ser molt pero que molt distragut gaudint de aquest paratge que es una miqueta trencacames però que ens oferix moltes baixadetes i muntaetes distragudes
.
Una vegada finalitzat aquest tram, tornàvem a carretera per muntar el port de Fontanars i agafar els camins de casetes fins Fontanars, per a anar a esmorzar a la Cova, a on esmorzàvem a la terraza i ens pegaven la clavada del l'any 7 euracos.

Esmorzant decidirem que encara ens apetien mes trams com el passat i anàvem a fer la senda els Javalins i desprès la benvolguda Poleta.

Reposades les forces, Santi li deixava la bici a Cesar per a que la provara un troçet i poguera gaudir del "lado oscuro de la fuerza" (cada vegada queden menys rígides), però quan encaràvem ja cap a la senda dels Javalins cadascú tornava a muntar damunt de les seues respectives xiquetes, i allí tornàvem a divertir-se, Pepe era el primer que encarava la Senda, seguit per Santhem, Natxo i Cesar, i allí dos frases celebris mes, la primera desprès de la segona curva, quan Santi va frenar al vorer que a Pepe se li escapava una Cala li deia " "però que fas? No pares, tira tira!" " i l'altra moments desprès quan Santi baixava la segon rampa i Pepe havia parat baix, Pepe que estos no paren, tira!. Doncs vam tirar i no poc, el trajecte amb curves fangoses el fèiem tots a lo que vam poder, gaudint de la senda tipo serp, vamos conforme vam dir tots, molt guapa. Cal dir que Natxo esta muy loco i es ficava la medalla dels Javalins, amb honors.

Desprès encaràvem la munta i aquesta vegada no hi havia guarda i duguérem anar prompte a carretera per anar fins la Lloma Rasa, a on en el pont de ferro es férem les fotos pertinents de la jornada.


Poder Giant



Que tres

Deixada la Lloma Rasa darrere agafarem Pola, a on altra vegada amb el mateix ordre enfrontàvem tot el trajecte sinuós i a on Santi tornava a gaudir de les prestacions que li dona aquesta nova maquina, cal dir que desprès de la baixada arenosa de la Font de Pola, crec que tots es ficarem la medalla de muntar la costereta fins dalt.

Próxima eixida el proper diumenge 13

Eixida en Sant Antoni

El diumenge 30/01/2011, cinc punxetes formaren part de l'eixida dominical, desprès de la setmana d descans que van agafar el diumenge 23/01/2011. Els membres de la penya van ser Santi, Javi, Donat, Seba i Pepe.
Aquesta vegada anaven a fer una clàssica de la penya, però tornant  per el Javalins.

Per escalfar i agafar ritme els membres agafaren l'alba i desprès per damunt del pou clar, fins l'entrador de les casetes que ens dona l'opció d'agafar el camí fins la Venta Vella, tot aquest trajecte a un ritme suau per a calentar que s'aprofita per a xarrar del tema estrella de la setmana, el canvi de bici de Santi.

Una vegada deixarem camí de carretera el ritme s'intensifica un poc, per no patir tant de fred, i desprès de passar per davant de la venta Vella i fer el port de la Vall Seca, paràvem per primera vegada per beure i agafar forces, aquest ritme constant no esta acostumat Javi, el cual va prendre una miqueta de glucosa.

Desprès de reposar forces, els 5 punxetes agafaren camí a Gamellons, a on baixaren la senda tots, i a on Donat va tindre el primer contratemps, a on per culpa de tirar el cos cap endavant va caure i quedat enganxat als pedals.

En Gamellons, agafaren direcció a Fontanars per trencar per la senda dels Javalins a on Pepe la primera volta que van passar es va cagar en la primera costera i no va aconseguir fer-la en la totalitat, aquesta vegada va agafar aquesta senda amb mes confiança i puge fer tota la senda sense tindre que parar, a pesar que hi havia una gran cantitat de fang i en la segona rampa Donat s'emportá una coscolla per davant, desprès en la sendeta la gent ho dona tot per passar-ho de lo mes be gaudint de les curves i el fang, cal mencionar que el fang i la gela dificultava el pas en mes d'algún lloc. Desprès de la senda Donat tenia la bici a gom a gom de fang.

Quan s'acaba la senda dels javalins agafaren camí la carretera però estava tallant pel guarda de la finca i es obliga anar per el barranc fins fuset, retrasant i endurint la volta considerablement. La gent  començava a estar cansada i el ritme cada vegada s'interrompia mes degut a les costeres tant cap a dalt com cap a baix.

En fuset, agafarem la senda que passa prop del circuit per no agafar tanta carretera, i a on Pepe amb presa es deixava el grup per arribar prompte a casa.

La resta agafava carretera i pel carril anàvem a esmorzar al Racó del tirador, bo i barat lo que es invita a tornar allí.

A la setmana que ve més.

Nova Foto

Avui s'actualitzat la foto del blog, per una feta el passat diumenge, a on es poden vore el 5 valents que van acabar tota la volta del diumenge.

Els cinc punxetes, "La elite"

La coronació del Tourmalet.

El diumenge 09/01/2011, un nombrós grup de punxetes eixien mes o menys puntuals desde el punt habitual, la gasolinera Gibsa. Allí estaven Donat "Esportista de l'any 2010", Javi, Cesar, Mariano, Santi, Pepet (esperem que torne a ser habitual a les eixides), i Pepe, provant altra vegada la Giant Trance X3, facilitada per Radical Bike.

La eixida va prendre forma en Gibsa a on decidiren al volta, que començarien per agafar el camí vell d'Agullent i desprès agafar la primera rampa cap a les Abelles, en eixa primera rampa Pepe es va notar mes comodo en la Giant Trance X3 que el passat divendres a on Santi li va pegar una tocata en totes les muntades, desde les abelles agafaren la sendeta que es permetia agafar la senda dels enginyers que porta fins la font Massiana, en aquesta senda cadascú agafa el seu ritme per gaudir de la senda, tant de les pujades com de les baixades, a on Pepe li va traure tot el rendiment que pugue als 120 d'amortiguació que porta la Trance, una vegada en la Font Massiana s'agrupa altra vegada el grup.

La senda el abelles, tots tirant de morro

Mariano, Javi i Cesar

Cesar

Donat

Pepet

Desde allí, començaren l'ascensió al Tourmalet a on Javi va ficar el ritme durant tota l'ascenció i lo que li va permetre coronar el Tourmalet primer, seguit per Donta i Santi.

L'enhorabona per l'esforç que esta fent Javi per tornar a ficar-se en forma.

Desprès de agrupar-se altra vegada el grup agafaren l'empedrat a on aquesta vegada el que anava primer era Pepe amb la Giant Trance, al cual facilitava molt la baixada degut a la geometria que porta (el diumenge Pepe va gaudir molt d'aquesta peladilla), desprès baixava Santi amb la Gianta Talon "Pepe" i Javi amb la Trek Fuel, cal mencionar als altres participants de la volta perquè a pesar que no els agraden aquestes baixades fan l'esforç per contentar al grup.

Desprès de fer aquesta baixadeta goloseta, agafaren direcció a la xixarra a on provava el grup una senda que tant sols sabien Santi i Pepe, desprès agafarem la xixarra i a on van tindre les dos primeres baixes, Mariano i Pepet, tenien compromisos els cuals es obligava a tornar abans de lo que els haguera agradat.
La resta de la gent, seguia fins a Bocairent per a esmorzar i reposar forces.

Una vegada en Bocairent, la ruta va ser la mateixa de sempre, encarar les rampes de Bonavista per arribar fins Ponce, allí el primer en coronar va ser Santi a l'esprint amb Pepe, cal dir que en Bocairent va haver un canvi de montures, Pepe tornava a la seua Giant i Santi agafada la Trance per gaudir un ratet d'ella.

Una vegada en Ponce, el grup es dividia en dos Cesar i Javi, tornaven al poble per Ponce i Santi, Donat "EdA" i Pepe, tornaven per l'alt del Moro, per agafar la baixada de 3 Km que es porta fins l'escomençament del port de la Vall Seca, allí Santi gaudia de la maquina que portava entre les cames, cal dir que portava una maquina de 2400 €, una vegada allí tornaven fins el poble descobrint la senda de la finca de la Perdiguera siguen Donat el qui aquesta vegada ens la mostrava.

Esperem que el proper diumenge, superem els 7 membres.

Entrega del trofeu "Esportista de l'any"

El passat divendres 08/01/2011 es va fer l'entrega del trofeu de millor esportista de l'any a Donat en el Restaurant el Tipic.

Aquesta elecció ha segut per mig de votacions dels membres de la penya i a on s'ha valorat l'esforç de superació que ha tingut Donat desde que va agafar la bici, el cual l'ha portat a finalitzar l'any com un dels membres en millor forma de la penya.

Eixides varies Divendres 08/01/2011

Aquest passat divendres diversos membres de la penya van fer eixides per separat, aquestos van ser Santi i Pepe per una part, a on Pepe va començar a provar una bici deixada per Radical bike, en la cual no es va trobar massa comodo.

Altre membre que va eixir va ser Javi, que esperem que puga tornar a fer doblet en les pròximes setmanes, i com no també va eixir Donat.

La primera eixida oficial de l’any per als punxetes.

El diumenge dia 2/01/2011, cinc eren els confirmats per inaugurar l'any ciclista per als punxetes, però a l'hora de la veritat tant sols van ser quatre els que van poder cremar les calories adquirides en la nit pasada de cap d'any, Cesar era baixa d'última hora degut a problemes estomacals que el feien estar molt de rato amb el senyor Roca (i no es el de Marbella).

Però per començar la crònica, com sempre l'eixida era desde Gibsa a on es presentaven en aquest ordén Pepe, Santi i Donat, desde allí esperaven a Natxo que com sempre feia tard i ens agafava al Pou Clar, el començament de la ruta era per l'alba, desprès passaríem pel Pou Clar, una vegada allí agafaríem direcció a Fontanars per fer la Vall Seca, per agafar una miqueta de Senda, en el creuament que du a la caseta de Santi anàvem pel camí de l'esquerre a on gaudíem unes sendes que ens duien fins les rampes de Ponce, allí tornàvem cap a baix per agafar altra vegada carretera, cal dir que aquest tros es prou divertit al ser senda estreta i tindre molt de canvi de nivell.

 La hija puta 2

Una vegada agafàvem la carretera, fèiem la ruta mes clàssica per a tots, Vall Seca, a on Pepe coronava amb primera posició, Santi en segona i Donat en tercera (cal dir que Donat ha pagat durant tota l'eixida l'etapa que va fer el dia 1 de 43 Km), una vegada dalt i sense tindre que esperar molt a Natxo ( esta fent-li profit les clases de spining), agafàvem direcció a Gamellons, una volta en la finca el grup es partia amb dos Donat i Natxo baixàvem pel camí normal i Santi i Pepe per la senda, cal dir que Santi aconseguia baixar-la tota sense ficar peu en terra lo que vol dir que passava la primera curva tancada.

Superada la Font de Gamellons , el grup aprestava el cul per no arribar molt tard a esmorzar, allí el grup es tornava a partir degut a una cridà de telefon a Pepe.

I començava la persecució del dia, en el grup de davant estaven Natxo, Donat i Santi, tirant per a que Pepe que anava soles darrere no poguera agafar-los, el trio davanter es feien relleus mentre darrere Pepe se les veia canutes per poder-los agafar, però donant-ho tot aconseguia agafar a Santi a 200 metres abans d'entrar a Fontanars, cal dir que ha estat molt be aquest tros a on tots han donat lo que han pogut, i a servit per arribar abans a Fontanars.

Una vegada en Fontanars tocava la millor part de l'eixida a on tots pillaven entrepans a on el llomello estava present, i s'acabaven dos plats de cacaus i d'olives, desprès no podia faltar el café i l'herberet, cal dir que a falta de Javi, Santi s'ha fet el carajillo.

Desprès del merescut esmorzar, agafàvem els camins de casetes per no agafar tanta carretera, i en eixos trams Santi i Pepe tenien que parar de la quantitat de fang que van agafar les rodes.

Altra vegada en la carretera, baixaven el port de Fontanars i afrontaven Pola, a on gaudien d'aquest tram estret i amb moltes curves, cal dir que l'amo de la finca cada vegada fica mes difícil passar per els seus bancals, per acabar feien Elios i alguns anaven a netejar les bicis.

No ha estat gens malament l'eixida, uns 50 Km a una mitja de quasi 16 Km/h.

Fins el proper diumenge.

Eixida nocturna dels punxetes

El passat dimecres 29/12/10, quatre eren les punxetes que afrontaven les Tª baixes de l'invern per gaudir de l'esport que els agrada.

Aquestos quatre atrevits eren Donat, Mariano , Cesar i Pepe, l'eixida va ser desde casa Donat i Mariano per anar fins el cami vell d'Agullent, pero en conter de fer aquest, van agafar la senda dels cinc germans (el que la coneixia era Donat) per arribar fins el polígon d'Agullent, desde allí agafaven camins de casetes per passar davant de la caseta de l'arquitecte, una vegada allí agafaven la direcció de la Font del Patge.

Per anar fins eixe Portet hi ha que passar per un tram amb molta pedra solta i a on Donat afrontava els seus temors i els aconseguia superar, tota aquest tram el va fer sense baixar de la bici.

 

Mariano i Pepe

 Cesar

Donat 

Una vegada van afrontar aquest Portet a on Pepe i Donat anaven marcant el ritme, arribaven fins la pista forestal del Repetidor, allí agafaven el camí directe cap a casa, pero no sense passar per dins dels pinets del cementeri (es veuen d'altra manera sense llum).

Cal dir que vam passar un fred acollonant i destacar la roba que portava Cesar, Calçotets llargs, Chandal, i damunt el culot, lo mes bonic eren el calcetins.

Esperem que a la pròxima pugam gaudir de mes punxetes.