Començant pel dissabte pel matí dir que Donat va afrontar la muntà a la font Freda, un repte que tenia desde feia molt de temps, el cual el va aconseguir però no sense pagar-ho, ja que la tornada va tindre molts de contratemps, i va tindre que passar per baix de les tanques per poder entrar a l'autovia, en resum 50 Km i mes de 4 hores damunt la bici.
Per la vesprada del dissabte, eren dos les punxetes que van sortir per poder preparar-se per l'Inmortal de Caudete, la volteta va ser molt distraguda, siguen el recorregut el Portixol, desprès planejaren per dalt fins la baixada prou pedregosa que es porta fins dalt del port, en eixa baixada Santi va tindre un parell de sustets i un mos d'Abella en la cara (que sigue l'anècdota del cap de setmana), desprès baixaren el port per finalitzar per la "Titan Pola", una volteta de quasi 40 Km que la feren en poc més de 2 hores.
I per fi arribem al plat fort l'eixida dels diumenges, el grup torna a ser els habituals, els que mai fallen, Sebas, Javi, Donat, Cesar, Santi i Pepe, a les 8:30 en punt estaven 5 de les 6 punxetes en Gibsa, a on desde allí anàvem pel llombo per enfrontar la baixadeta al rio, cal dir que el tram de l'escaló Cesar amb una de les poques rígides que queden pugue muntar-lo, altre metall que va al pit de Cesar. Passat el riu i la V agafarem els caminets que ens porte front "la hija puta d'Ontinyent" a on ningú altra vegada es pugue fer amb ella.
Una vegada en les rampes de Ponce, s'afegia al grup Sebas i a on tots al seu ritme muntaven Ponce, cal dir que el primer a arribar al refugi sigué Santi i aquesta volta el temps que estiguérem parats fou mínim.
En la part més alta de Ponce, agafarem la direcció fins l'ermita del "Santo Cristo" i a on en aquest tram Santi i Pepe la afrontaren a un ritme endiablat, la cual cosa el fa més fàcil degut a que ho passes tot volant. Santi comentà al arribar " Com pot la gent anar a este ritme durant tota una carrera", la mitja per eixe tram estigué al voltant de 23 Km/h.
Desprès tocava la foto pertinent en el "Santo Cristo" i desprès la baixa pel Calvari, a on Pepe degut a les corbes tant tancades toca altra vegada pis i per fi el ratet bo del matí, el esmorzar al bar de Sempre, cal dir que aquesta vegada al arribar tan prompte al Bar, vam tindre que esperar una miqueta.
 |
| Els habituals. |
La xitxarra l'agafarem amb relax, saben que desprès teníem que afrontar la muntà de l'empedrat i hi havia que reservar forces, i a on es produí una xicoteta broma per part de Pepe, que haguera pogut provocar un contratemps. Cal dir que l'intenció d'ell no era eixa i va calcular mal el temps i la col·locació del companys.
I per fi l'empedrat cap amunt, cal dir que totes les punxetes van fer un gran esforç per muntar tota damunt la bici i no ficar peu en ningú moment, però degut a la falta de tècnica d'alguns i la falta de cames d'altres tots tingueren que ficar peu alguna volta, però es tenim que quedar amb lo bo que tots ho van intentar fins a on van poder.
Passades totes les penúries tant sols ens quedava planejar per agafar el cuco en tota la seua totalitat, a on Pepe era novell en el segon tram, eixe amb corbes molt tancades a on en algunes es tinguera que ficar peu, cal dir que si no fora per eixes corbes la senda no es massa difícil.
La volta s'acabava quan arribarem baix del Tourmalet i el grup encara tenia ganes de mes, la cual cosa es va porta a anar per la senda de darrere de la font Massiana fins les Abelles i després agafar el camí vell d'Agullent.
I ara a esperar el proper diumenge a on tenim un diumenge amb dinar de Penya. L'Aniversari de Javi, Natxo, Marcos i Fixon.
No hay comentarios:
Publicar un comentario