Miguel de Radical proposa aixo per al dilluns que vos pareix:
jueves, 28 de octubre de 2010
Rumors
Per a que tot no siguen cròrniques, corren rumors que algú de la penya esta a punt de vendre la seua xiqueta per canviar-la per una mes baixaora. Esperem que aquest negoci li siga fructífer i puga tindre una nova xica per gaudir de les baixades i trialeres d'aquest poble.
Aci li proposem una
Aci li proposem una
miércoles, 27 de octubre de 2010
Pujaeta a Sant Esteve, 28/10/10
El dimecres 27/10/10 tres atrevits de la Penya la Roda Punxa afrontaven les costeres de Sant Esteve en sessió nocturna desafiant el fred de la nit, tot comença a les 19:30 quan Pepe eixia de casa per començar a escalfar a la espera que Donat i Mariano començaren la seua eixida a les 20:00.
El trajecte que va fer Pepe va ser sortir desde casa, fins el pou l'aigueta desprès afrontava la V i començava anar direcció a Fontanars contant que Donat i Mariano atrasaren un poc la seua eixida i li donarà temps per fer la volta un poc gran, la gran sorpresa sigue quan Mariano i Donat avançaren la seua eixida 10 minuts, la cual cosa va fer que tinguera que remar mes de lo que esperava per agafar-los. La torna la va fer per baixant per la costa i desprès muntant el carril.
Mentrestant Donat i Mariano eixien de al seua cotxera baixaven Torrefiel i muntaren per la carretera Almansa fins la Rotonda del Salt del Bou, que agafaren el camí de les casetes.
Els tres punxetes feien el mateix recorregut a partir d'allí, anant Mariano i Donat per davant i Pepe per darrere anant a un ritme superior per poder agafar-los, es van reagrupar unes costeres abans de la rampa la culebra, allí Mariano i Donat anaven amb unes candeletes de llums i Pepe arribava amb la Lupichin i ho feia tot de dia.
Una volta tots agrupats van muntar en bloc els tres fins dalt, a excepcions de diverses rampes com la de la culebra o l'ultima que cadascú va muntar al seu ritme, una volta dalt el grup es va fer les fotos pertinents i afrontaren la baixada, cal dir que Mariano i Donat anaven amb el tallavents i Pepe amb l'armilla, tots tres anaven amb pantalons curts, doncs en la baixada van patir un fred de collons i castanyes sobre tot Pepe que no anava prou abrigat, desde ací dir que quan algú faça una eixida nocturna doncs que toca abrigar-se.
Una vegada baix Donat feia de Sherpa pel poble, fent anar al grup per el camí els carros, Pont Vell, Parking del Carrer Major, Cantalar de Sant Carles, Sant Domingo, Carrer Sant Vicent, Carrer de les Eres i Dos de Maig.
Cal dir que Pepe es va sorprendre de la facilitat amb la que va muntar les rampes mes costoses del camí de Sant Esteve.
El trajecte que va fer Pepe va ser sortir desde casa, fins el pou l'aigueta desprès afrontava la V i començava anar direcció a Fontanars contant que Donat i Mariano atrasaren un poc la seua eixida i li donarà temps per fer la volta un poc gran, la gran sorpresa sigue quan Mariano i Donat avançaren la seua eixida 10 minuts, la cual cosa va fer que tinguera que remar mes de lo que esperava per agafar-los. La torna la va fer per baixant per la costa i desprès muntant el carril.
Mentrestant Donat i Mariano eixien de al seua cotxera baixaven Torrefiel i muntaren per la carretera Almansa fins la Rotonda del Salt del Bou, que agafaren el camí de les casetes.
Els tres punxetes feien el mateix recorregut a partir d'allí, anant Mariano i Donat per davant i Pepe per darrere anant a un ritme superior per poder agafar-los, es van reagrupar unes costeres abans de la rampa la culebra, allí Mariano i Donat anaven amb unes candeletes de llums i Pepe arribava amb la Lupichin i ho feia tot de dia.
Una volta tots agrupats van muntar en bloc els tres fins dalt, a excepcions de diverses rampes com la de la culebra o l'ultima que cadascú va muntar al seu ritme, una volta dalt el grup es va fer les fotos pertinents i afrontaren la baixada, cal dir que Mariano i Donat anaven amb el tallavents i Pepe amb l'armilla, tots tres anaven amb pantalons curts, doncs en la baixada van patir un fred de collons i castanyes sobre tot Pepe que no anava prou abrigat, desde ací dir que quan algú faça una eixida nocturna doncs que toca abrigar-se.
Donat
Mariano
Pepe
Una vegada baix Donat feia de Sherpa pel poble, fent anar al grup per el camí els carros, Pont Vell, Parking del Carrer Major, Cantalar de Sant Carles, Sant Domingo, Carrer Sant Vicent, Carrer de les Eres i Dos de Maig.
Cal dir que Pepe es va sorprendre de la facilitat amb la que va muntar les rampes mes costoses del camí de Sant Esteve.
lunes, 25 de octubre de 2010
Crònica de l'eixida del 24/10/10, Presentació en societat de la Lapierre de Sebas
Altre cap de setmana que els punxetes eixien en la bici i aquesta volta el grup era prou nombrós, amb 8 participants durant bona part de la ruta, siguen aquestos Sebas amb la nova Lapierre, Donat amb la Trek full equip, Javi amb la Trek blaveta equipada amb XTR, Mariano amb la Cube, Cesar amb la Trek 4900, Santi amb la Mondraker Ventura, Natxo amb la Connor AFX 8500 (pròximament possible canvi a KTM) i Pepe amb la Giant Talon rectificada.
Com tots els caps de setmana els punxetes eixien desde Gibsa sense tindre ninguna ruta clara, hagen una opció d'anar a la Front Freda i altra cap a Agres passant per la Covalta, al no estar les coses clares a l'hora d'esmorzar en Beniajar, Pepe agafa la veu cantant i decidiren anar fins a Agres passant per la Covalta.
Aixi que a les 08:45, desprès de 15 minuts debatin, eixiren quasi que tots cap a Agullent pel camí vell, es diu quasi que tots perque Santi es va adormir i tingué que agafar-nos desprès, una vegada pel camí Vell l'intenció era passar per la V a on Putxu tingué el contratemps amb el pi, pero la sorpresa va saltar en aquell troç al vore que han començat les feines de neteja de la zona i es trobaren aquella zona impracticable, tingueren que anar amb la bici al morro fins que trobaren una senda per baixar a la Font Masiana, en eixa zona Pepe s'espera a Santi per agrupar-se tots.
El grup es va baixar per dos zones diferents, siguen la gran malloria la que baixa per la zona complicada amb molta pedra i carrileres fins la Font Masiana i Pepe i Santi per la Senda que passa per dalt.
Cal dir que aquest cap de setmana Javi va canviar la posició de la Potencia i no es va trobar massa comodo en eixa primera baixada perquè notava un ruidet a la direcció i en la Font Masiana va fer una parada en box a on ell i Sebas intentaven regular-la com toca per poder gaudir de les baixadetes que fem.
Una volta superada la Font Masiana, el grup va agafar la muntà al Tourmalet un portet no massa complicada amb pista ampla a on cadascú va muntar al seu ritme per poder-lo gaudir i no patir-lo, una vegada dalt la gent tenia superada cuasi que totes les muntades de l'eixida, pero quedava la perleta de la jornada, la muntada a la pedrera de la Covalta a on quasi tots els punxetes ficaven peu a terra, i a on només Sebas i Pepe varen aconseguir muntar fins dalt sense ficar el peu, Pepe al acabar la muntada es donava conter de les millores que havia fet a la bici aportant-li un pinyó mes a la bici ficant-li la paella de 34 i al restar-li pes a la bici (amb les rodes noves i les bieles i plats de davant) i a ell.
Com tots els caps de setmana els punxetes eixien desde Gibsa sense tindre ninguna ruta clara, hagen una opció d'anar a la Front Freda i altra cap a Agres passant per la Covalta, al no estar les coses clares a l'hora d'esmorzar en Beniajar, Pepe agafa la veu cantant i decidiren anar fins a Agres passant per la Covalta.
Aixi que a les 08:45, desprès de 15 minuts debatin, eixiren quasi que tots cap a Agullent pel camí vell, es diu quasi que tots perque Santi es va adormir i tingué que agafar-nos desprès, una vegada pel camí Vell l'intenció era passar per la V a on Putxu tingué el contratemps amb el pi, pero la sorpresa va saltar en aquell troç al vore que han començat les feines de neteja de la zona i es trobaren aquella zona impracticable, tingueren que anar amb la bici al morro fins que trobaren una senda per baixar a la Font Masiana, en eixa zona Pepe s'espera a Santi per agrupar-se tots.
El grup es va baixar per dos zones diferents, siguen la gran malloria la que baixa per la zona complicada amb molta pedra i carrileres fins la Font Masiana i Pepe i Santi per la Senda que passa per dalt.
Cal dir que aquest cap de setmana Javi va canviar la posició de la Potencia i no es va trobar massa comodo en eixa primera baixada perquè notava un ruidet a la direcció i en la Font Masiana va fer una parada en box a on ell i Sebas intentaven regular-la com toca per poder gaudir de les baixadetes que fem.
Una volta superada la Font Masiana, el grup va agafar la muntà al Tourmalet un portet no massa complicada amb pista ampla a on cadascú va muntar al seu ritme per poder-lo gaudir i no patir-lo, una vegada dalt la gent tenia superada cuasi que totes les muntades de l'eixida, pero quedava la perleta de la jornada, la muntada a la pedrera de la Covalta a on quasi tots els punxetes ficaven peu a terra, i a on només Sebas i Pepe varen aconseguir muntar fins dalt sense ficar el peu, Pepe al acabar la muntada es donava conter de les millores que havia fet a la bici aportant-li un pinyó mes a la bici ficant-li la paella de 34 i al restar-li pes a la bici (amb les rodes noves i les bieles i plats de davant) i a ell.
Desprès d'aquesta muntada tant sols quedava baixar fins a Agres i gaudir d'aquesta baixada rapideta amb pedres i carrileres a on es va demostrar la perícia de Sebas amb la seua Lapierre i Santi fent lo que podia amb la seua Mondraker Ventura, en el primer tram d'aquesta baixada Javi tampoc es va notar massa comodo perquè tornava a sentir ruidets en la bici i tenia por de que se li desmontará, pero tot era menys de lo que s'esperaven ja que procedient de no tindre ben anclat el unflador, i per fi una volta solventat aquest incident tornava a baixar com li agrada ell, que es buscant la millor traçada i sense tocar apenes els frens. Gambe van passar per la sendeta que voreja la serra i una vegada acabada aquesta zona Sebas ens abandonava ja que tenia que compromisos familiars.
El reste de components agafaven ruta fins a Agres per anar al bar de sempre a on el entrepà famós conegut per el de la casa feia fredat entre els comensals a on tant sols Donat i Pepe demanaven truita amb pernil, desprès dels entrepans venia el cafe i el famós herberet de la serra de Mariola
Una vegada degustades aquestes frivolitats tornaven tots fins Ontinyent per la Foieta del Carros a on tots agafaven les rampes de cement menys Pepe que agafava la via secundaria per la Serra, seguidament agafaven camí a Ontinyent per la Pista forestal de dalt del repetidor a on en un tram Santi, Cesar, Natxo i Pepe agafaven el primer tram de la senda el Cuco. Altra vegada agrupats tots es dividia el grup amb dos Santi, Mariano, Donat i Pepe que rodaven una miqueta mes ràpid que Javi, Cesar i Natxo, i com no, una eixida de la Penya la Roda Punxa no pot acabar sense que algú tinga un incident i aquesta volta va ser el pobre Natxo que intentant ficar-se les ulleres correctament eixia per damunt de la bici i besava la terra, el segon grup es va quedant ajudant-lo ja que el primer no s'adonat d'aquest fet fins que tornava a agrupar-se al començar les rampes de formigó de la baixada fins el cementeri.
Allí començava la segona baixadeta del dia, l'anomenada per la penya com a Trialera del Torrater a on començant per Pepe i acabant per Javi baixaven tots gaudint de evitar les pedres soltes les arrels del pins i altres obstacles que hi havien, cal dir que Donat no la va gaudir degut que aquestos trams no son del seu beneplàcit. De avui endavant quan busquem zones com aquestes intentarem buscar zones alternatives per a que tothom puga gaudir de l'eixida.
Acabat aquest tram agafàvem la senda els enginyers, desprès es bots del cementeri, baixàvem fins l'Alba i a passar per l'Olivera famosa de Pepe.
Cal recordar que el pròxim cap de setmana tindrem festa el dilluns i si volem eixir els dos dies seguits hi haurà que fer una ruta no massa dura el diumenge per a que el dilluns pel matí ens queden forces per eixir i fer un altra eixideta, tot aixo anirem parlant-ho al Facebook durant la setmana.
El reste de components agafaven ruta fins a Agres per anar al bar de sempre a on el entrepà famós conegut per el de la casa feia fredat entre els comensals a on tant sols Donat i Pepe demanaven truita amb pernil, desprès dels entrepans venia el cafe i el famós herberet de la serra de Mariola
Una vegada degustades aquestes frivolitats tornaven tots fins Ontinyent per la Foieta del Carros a on tots agafaven les rampes de cement menys Pepe que agafava la via secundaria per la Serra, seguidament agafaven camí a Ontinyent per la Pista forestal de dalt del repetidor a on en un tram Santi, Cesar, Natxo i Pepe agafaven el primer tram de la senda el Cuco. Altra vegada agrupats tots es dividia el grup amb dos Santi, Mariano, Donat i Pepe que rodaven una miqueta mes ràpid que Javi, Cesar i Natxo, i com no, una eixida de la Penya la Roda Punxa no pot acabar sense que algú tinga un incident i aquesta volta va ser el pobre Natxo que intentant ficar-se les ulleres correctament eixia per damunt de la bici i besava la terra, el segon grup es va quedant ajudant-lo ja que el primer no s'adonat d'aquest fet fins que tornava a agrupar-se al començar les rampes de formigó de la baixada fins el cementeri.
Allí començava la segona baixadeta del dia, l'anomenada per la penya com a Trialera del Torrater a on començant per Pepe i acabant per Javi baixaven tots gaudint de evitar les pedres soltes les arrels del pins i altres obstacles que hi havien, cal dir que Donat no la va gaudir degut que aquestos trams no son del seu beneplàcit. De avui endavant quan busquem zones com aquestes intentarem buscar zones alternatives per a que tothom puga gaudir de l'eixida.
Acabat aquest tram agafàvem la senda els enginyers, desprès es bots del cementeri, baixàvem fins l'Alba i a passar per l'Olivera famosa de Pepe.
Cal recordar que el pròxim cap de setmana tindrem festa el dilluns i si volem eixir els dos dies seguits hi haurà que fer una ruta no massa dura el diumenge per a que el dilluns pel matí ens queden forces per eixir i fer un altra eixideta, tot aixo anirem parlant-ho al Facebook durant la setmana.
Les fotos no les tinc, quan puga Javi que les colgue.
jueves, 21 de octubre de 2010
Eixida del 17/110/10
El passat diumenge 17 d'Octubre tornava la Penya la Roda Punxa a tornar a eixir en la bici, aquesta volta tots el integrants de la penya que van eixir en la Trobada BTT de l'Alcúdia feien acte de presencia a Gibsa a les 08:30, desde allí Donat (amb la nova xiqueta), Javi, Marcos, Cesar, Santi i Pepe, eixien a fer una volteta distraguda sense massa dificultat, en primer lloc van fer la volteta mes coneguda com al circuit de Mariano, el cual s'agafa pel camí de la Garnacha i per mig de camins de casetes aconsegueixes eixir fins l'entrador de Pola, aquesta volta es prou distraguda ja que te muntades no massa pronunciades i baixadetes rapides i poc tècniques.
En aquesta zona del recorregut, el grup es dividia amb dos, mes o menys per la zona de tots vents, degut al nombre de caçadors, alguns de la penya tenien respecte a este gremi i decidien anar per la carretera fins Fuset, però la mala sort es va cebar amb ells, mes concretament amb Marcos, ja que de bon matí sabia encontrat la roda de la bici punxa i ara altra vegada tornava a punxar, al ser novel amb estos casos, no va revisar la cuberta la primera volta que va punxar i no va llevar la punxa el cual el feia punxar altra vegada en l'entrada de la finca de Sant Vicent, allí Donat, Javi i Marcos van canviar la roda, no sense tindre diversos problemes, tal com la roda de repost també estava punxada, es desmuntava l'eix de la roda, etc..., tot esto va fer que en conter d'anar a Fuset i degut a la perduda de temps van decidir anar a Fontanars per la carretera.
Mentrestant els altres components, desfruitaven de les baixadetes del circuit de Mariano, i afrontàvem la muntà mes costosa de l'etapa d'avui, Fuset fins l'alt de la Vallseca, una vegada superat aquest tram, fins gamellons i desde allí a Fontanars, cal dir que Santi i Pepe afrontàvem per primera volta una senda que baixa fins la font de Gamellons, amb ningun tipus d'incidéncia.
Quan deixaren els camins de Gamellons i en carretera Pepe, com bon Gregari, duia a Cesar i Santi apegats a les rodes fins Fontanars.
Aquesta volta en Fontanars esmorcarem a la COVA, a on van errar al esmorzar fora, la cual cosa va fer que es quedaren prou gelats i ha provocat un constipat a Marcos.
Desprès de l'esmorçar la tornada la feren per uns camins per evitar prou de carretera i desprès agafaren Pola per distraure una miqueta el cos.
En aquesta zona del recorregut, el grup es dividia amb dos, mes o menys per la zona de tots vents, degut al nombre de caçadors, alguns de la penya tenien respecte a este gremi i decidien anar per la carretera fins Fuset, però la mala sort es va cebar amb ells, mes concretament amb Marcos, ja que de bon matí sabia encontrat la roda de la bici punxa i ara altra vegada tornava a punxar, al ser novel amb estos casos, no va revisar la cuberta la primera volta que va punxar i no va llevar la punxa el cual el feia punxar altra vegada en l'entrada de la finca de Sant Vicent, allí Donat, Javi i Marcos van canviar la roda, no sense tindre diversos problemes, tal com la roda de repost també estava punxada, es desmuntava l'eix de la roda, etc..., tot esto va fer que en conter d'anar a Fuset i degut a la perduda de temps van decidir anar a Fontanars per la carretera.
Mentrestant els altres components, desfruitaven de les baixadetes del circuit de Mariano, i afrontàvem la muntà mes costosa de l'etapa d'avui, Fuset fins l'alt de la Vallseca, una vegada superat aquest tram, fins gamellons i desde allí a Fontanars, cal dir que Santi i Pepe afrontàvem per primera volta una senda que baixa fins la font de Gamellons, amb ningun tipus d'incidéncia.
Quan deixaren els camins de Gamellons i en carretera Pepe, com bon Gregari, duia a Cesar i Santi apegats a les rodes fins Fontanars.
Aquesta volta en Fontanars esmorcarem a la COVA, a on van errar al esmorzar fora, la cual cosa va fer que es quedaren prou gelats i ha provocat un constipat a Marcos.
Desprès de l'esmorçar la tornada la feren per uns camins per evitar prou de carretera i desprès agafaren Pola per distraure una miqueta el cos.
Eixida Dimarts 12/10/2010 "La ultima eixida del cadaver"
El cansanci dels components de la marxa de l´Lalcudia, les averies de les "burres" mes febles fan minvar el nº de assitents a les eixides, pero ahi estem els incansables que dia de festa que hi ha ...a cabalgar damunt la bici, be el dia del Pilar 12 de Octubre vam eixir Cesar, Donat, Marcos, Mariano i Javi, vam anar per la zona cremada de Agullent pujant per la font del Patge fins al Torrater(ruta que fem sempre al reves) des de allí, Mariano sen baixava pel Repetidor fins al poble i la resta ens vam deixar caure per la Foieta dels Carros, on per cert es vam fer la foto de la present estació de l´any(Tardor) fins a Agres on vam esmorzar el bocadillo famos de la "Casa" mmmmm... que bò que esta, despres Marcos es va enfundar el condó com es mostra en la foto i vam fer la tornà per el Repetidor fins a Ontinyent.
Una ruta no massa dura per a lo que esta fent la gent ultimament pero meny dona una pedra...
Fins la pròxima...
Una ruta no massa dura per a lo que esta fent la gent ultimament pero meny dona una pedra...
Fins la pròxima...
miércoles, 13 de octubre de 2010
Eixida paralela Diumenge 10/10/2010
En esta ocasió la penya es va dividir en dos Cesar, Pepe i Santi que sen van anar a la Marxa BTT L´Alcudia i la resta (Donat, Marcos, Javi i Sebas) es vam quedar. Els que no viatjarem vam tornar a agafar el repte de l´Lalt del Moro pujant per la Vall Seca fins a Fontanars amb la exepció de baixar per Fonty Park unes sendes de DH(Down Hill o descens) que han preparat la penya "Pasados de Vueltas" de aci d´Ontinyent desde la linea de alta tensió que hi ha a la part dreta de l´Alt del Moro fins a Fontanars, agraïr desde aci la curra que es va pegar esta gent per a preparar això.
Una vegada alli dalt Sebas y Javi van baixar per la "clasica" de Fonti Park fins a Fontanars on Sebas provaba les virtuts de la seva nova "burra", Javi posava al llimit horquilles i amortiguadors de la Trek ralliera i Donat i Marcos baixaven per la carretera...
Despres de esmorzar vam tornar per uns camins que ens va descobir Sebas, per no anar tot el rato per la carretera fins a Pola i per Helios a Ontinyent.
Aci teniu uns videos de "Pasados de Vueltas" que mostra mes o menys la zona de Fonti Park per on vam baixar.
http://www.youtube.com/watch?v=L3MUJXJgk8Q
http://www.youtube.com/watch?v=MUvWnnHjjlQ&feature=related
Una vegada alli dalt Sebas y Javi van baixar per la "clasica" de Fonti Park fins a Fontanars on Sebas provaba les virtuts de la seva nova "burra", Javi posava al llimit horquilles i amortiguadors de la Trek ralliera i Donat i Marcos baixaven per la carretera...
Despres de esmorzar vam tornar per uns camins que ens va descobir Sebas, per no anar tot el rato per la carretera fins a Pola i per Helios a Ontinyent.
http://www.youtube.com/watch?v=L3MUJXJgk8Q
http://www.youtube.com/watch?v=MUvWnnHjjlQ&feature=related
martes, 12 de octubre de 2010
Primera BTT per la Penya la Roda Punxa.
El passat diumenge 10 d'Octubre tres membres de la Penya la Roda Punxa afrontàvem lo que era la seua primera marxa de BTT amb el l'únic objectiu que fora un repte personal per saber si podrien acabar-la amb el temps mínim exigit per la competició.
Els tres membres que van anar a gaudir d'aquesta prova van ser Cesar, Santi i Pepe.
Aquesta aventura comença, com totes les de la penya a la Gasolinera Gibsa, però a les 7:00 del matí, allí havien quedat per carregar les bicis a la monovolumen de Santi. Tots tres van arribar a l'hora però va haver un xicotet retràs perquè Cesar es va quedar amagat darrere de uns camions d'altra penya que estaven carregant bicis per fer una eixida fora del poble, concretament els del vici de la bici.
També allí es comenta el xicotet incident que va tindre Pepe en la bici el dia anterior a les 22:00, que es va donar conter que tenia la roda de darrere punxa (sobretot fent honor al nom de la Penya).
Una vegada carregades les bicis, agafarem el camí fins L'Alcúdia de Carlet, arribarem a les 07:45, seguidament agafarem els dorsals el 019 per a Pepe, el 020 per a Cesar i el 023(nombre favorit) per a Santi, i allí es quan es vam ficar nerviosos.
Desprès de haver agafat els dorsal començava el ritual de ficar-los amb la bici i preparar-se per la carrera, menjant platano, i a calen-tar com els professionals.
A les 09:00 puntualment donaven l'eixida i menuda eixida allí tota la gent amb plat gran i pinyó xicotet i maricon l'ultim, com no podien ser menys els tres membres i tirant per Pepe, intentaven portar el ritme del pelotó, allí gent ens passava i nosaltres també passàvem a altra gent, una vegada d'eixat el poble començàvem a agafar camins de casetes, vores del riu i sendes per mig de bancals i pinars a on el ritme seguia sent prou fort, arribats al km 10, i al ser la primera carrera i no haver medit be les forces, Cesar es prenia un sobre de glucosa, li va anar de categoria.
Al km 15 estava el primer avituallament, allí paràvem per agafar forces plàtans, taronges, fruits secs, barretes energètiques i aigua estaven a la disposició de tots el participants, el presa de Pepe (amb sempre ansia per competir) donava presa als altres dos membres per menjar depresa i seguir amb la ruta, i continuaren tots junts fins el km 21 a les vores del primer portet de la volta, menut empedrat allí al ser tanta gent i de diferents nivells com el de davant de tu parara estaves perdut, es lo que li va passar a Pepe, per darrere anàvem Cesar i Santi al seu ritme passant tots el obstacles.
Seguirem muntant fins el següent avituallament, abans de la senda de les dones, una trialera amb no massa dificultat, però a on Pepe va caure fins dos voltes, una vegada superada tornàvem a passar per paratges molt bonics i sendes amb un certa dificultat técnica, i venia la seguent muntà, esta era una trialera amb tota plena d'escalons a on les forces no acompanyàvem tant, una volta dalt, una altra trialera per baixar, i un altre pinyó de Pepe, desprès una senda molt pareguda a la de Pola però molt mes llarga a on podies disfrutar de la velocitat i de la destresa damunt de la bici, i altra vegada per dins de pinades, amb sendes estretes i escalons de pedra, per finalitzar la proba ens portaren per dins del riu, estava sec i allí hi havia molta pedra la que feia mes dificultosa la marxa amb la bici.
A les 3 hores i 15 minuts arribava Pepe a la meta, i a les 3hores i 50 minuts arribàvem Santi i Cesar.
Tots tres van acabar molt contents de la proba realitzada i satisfets de lo que havien aconseguit, cal dir que els tres tenen previst tornar a l'any que ve.
Desde ací dir als altres membres que tindrem que fer-nen algun altra amb mes components.
Els tres membres que van anar a gaudir d'aquesta prova van ser Cesar, Santi i Pepe.
Aquesta aventura comença, com totes les de la penya a la Gasolinera Gibsa, però a les 7:00 del matí, allí havien quedat per carregar les bicis a la monovolumen de Santi. Tots tres van arribar a l'hora però va haver un xicotet retràs perquè Cesar es va quedar amagat darrere de uns camions d'altra penya que estaven carregant bicis per fer una eixida fora del poble, concretament els del vici de la bici.
També allí es comenta el xicotet incident que va tindre Pepe en la bici el dia anterior a les 22:00, que es va donar conter que tenia la roda de darrere punxa (sobretot fent honor al nom de la Penya).
Una vegada carregades les bicis, agafarem el camí fins L'Alcúdia de Carlet, arribarem a les 07:45, seguidament agafarem els dorsals el 019 per a Pepe, el 020 per a Cesar i el 023(nombre favorit) per a Santi, i allí es quan es vam ficar nerviosos.
les maquines preparades
Desprès de haver agafat els dorsal començava el ritual de ficar-los amb la bici i preparar-se per la carrera, menjant platano, i a calen-tar com els professionals.
A les 09:00 puntualment donaven l'eixida i menuda eixida allí tota la gent amb plat gran i pinyó xicotet i maricon l'ultim, com no podien ser menys els tres membres i tirant per Pepe, intentaven portar el ritme del pelotó, allí gent ens passava i nosaltres també passàvem a altra gent, una vegada d'eixat el poble començàvem a agafar camins de casetes, vores del riu i sendes per mig de bancals i pinars a on el ritme seguia sent prou fort, arribats al km 10, i al ser la primera carrera i no haver medit be les forces, Cesar es prenia un sobre de glucosa, li va anar de categoria.
Al fons es poden vore al components
Al km 15 estava el primer avituallament, allí paràvem per agafar forces plàtans, taronges, fruits secs, barretes energètiques i aigua estaven a la disposició de tots el participants, el presa de Pepe (amb sempre ansia per competir) donava presa als altres dos membres per menjar depresa i seguir amb la ruta, i continuaren tots junts fins el km 21 a les vores del primer portet de la volta, menut empedrat allí al ser tanta gent i de diferents nivells com el de davant de tu parara estaves perdut, es lo que li va passar a Pepe, per darrere anàvem Cesar i Santi al seu ritme passant tots el obstacles.
Cesar
Pepe
Santi
Seguirem muntant fins el següent avituallament, abans de la senda de les dones, una trialera amb no massa dificultat, però a on Pepe va caure fins dos voltes, una vegada superada tornàvem a passar per paratges molt bonics i sendes amb un certa dificultat técnica, i venia la seguent muntà, esta era una trialera amb tota plena d'escalons a on les forces no acompanyàvem tant, una volta dalt, una altra trialera per baixar, i un altre pinyó de Pepe, desprès una senda molt pareguda a la de Pola però molt mes llarga a on podies disfrutar de la velocitat i de la destresa damunt de la bici, i altra vegada per dins de pinades, amb sendes estretes i escalons de pedra, per finalitzar la proba ens portaren per dins del riu, estava sec i allí hi havia molta pedra la que feia mes dificultosa la marxa amb la bici.
Pepe
Santi
Cesar
A les 3 hores i 15 minuts arribava Pepe a la meta, i a les 3hores i 50 minuts arribàvem Santi i Cesar.
Tots tres van acabar molt contents de la proba realitzada i satisfets de lo que havien aconseguit, cal dir que els tres tenen previst tornar a l'any que ve.
Desde ací dir als altres membres que tindrem que fer-nen algun altra amb mes components.
lunes, 4 de octubre de 2010
Eixida diumenge 03/10/10
La penya "la roda punxa", aquest cap de setmana tornava a eixir amb la bici, esta volta baix mínims i aixo que s'havia canviat l'hora, els batejos i les males nits han fet minvar la penya siguen a l'hora d'eixida tant sols tres components Santi, Donat i Pepe.
Natxo que aquest cap de setmana gracies al canvi d'hora tornava agafar-se li van fallar varies coses, lo cual el van fer arribar tard i per conseqüència va fer la volta per un lloc diferent al de tots, soles i carregat amb una motxilla que pesava una barbaritat, des de ací donar-li un parell de consells, el primer de tots que arribe a l'hora i aixi no tindrà cap problema, el següent que si arriba tard que porte el nº de telefon dels col.legues per poder-los cridar i per últim que el dissabte abans de anar-se'n a dormir que mire el facebook per vorer els possibles canvis (que esmorzàvem al bar, natxete). De tota manera moltes gracies Natxo per portar els pastetes, el cafè, els cacaus i les papes.
Però ara anem a la crònica de la jornada, els tres afortunats que vam arribar a l'hora, dins dels deus minuts de cortesia, eixim des de Gibsa per agafar el camí vell d'Agullent, una vegada en ell agafàvem un camí a ma dreta per agafar el depòsits i des de allí la senda dels enginyers que es portava fins darrere de la font Masiana, cal dir que el Paratge es veu desolador desprès de l'incendi.
Una vegada en Agullent, anàvem a la Font Jordana i des de allí anàvem a buscar la pista forestal que passa per la Font del Patge, allí vam anar direcció al port d'Albaida per afrontar la Covalta per darrere. Impressionants les costeres plenes de pedres que vam agafar, e indicar que ningú va poder fer-les del tot (lo que vol dir que tornarem per intentar-ho novament).
Munta darrere la Covalta
Desprès tant sols ens quedava agafar baixades fins Agres i gaudir d'elles. Cal dir que tornàvem a passar pels bancals de pomes i agafàvem una per cap per reposar les forces.
I per fi l'esmorzar i el reencontre amb Natxo, ell havia agafat direcció a Fontanars i havia arribat allí muntant Ponce, baixant per Bonavista fins Bocairent i desprès la xixarra fins Agres, l'esmorzar com no va estar de categoria, amb la carn feta a la brasa, el "de la casa" de Santi, la truita amb llonganissa de Natxo, la truita amb pernil de Donat i el meu de pit de pollastre, tot adornat amb Coca-Cola, aigua, vi amb gasosa i herber-et.
Desprès tant sols ens quedava la tornada cap a casa, va estar valorant-se tornar per Ponce per degut a l'hora i els constants problemes de canvi que te Pepe amb la bici, vam agafar la tornada rapida per la olleta dels carros i repetidor cap a baix, allí Santi agafava una velocitat Màxima de 64 Km/h.
I a la setmana que ve més, en un principi Santi i Pepe, se'n van a fer la primera marxa a l'Alcudia, i suposem que la resta tornara a eixir.
Natxo que aquest cap de setmana gracies al canvi d'hora tornava agafar-se li van fallar varies coses, lo cual el van fer arribar tard i per conseqüència va fer la volta per un lloc diferent al de tots, soles i carregat amb una motxilla que pesava una barbaritat, des de ací donar-li un parell de consells, el primer de tots que arribe a l'hora i aixi no tindrà cap problema, el següent que si arriba tard que porte el nº de telefon dels col.legues per poder-los cridar i per últim que el dissabte abans de anar-se'n a dormir que mire el facebook per vorer els possibles canvis (que esmorzàvem al bar, natxete). De tota manera moltes gracies Natxo per portar els pastetes, el cafè, els cacaus i les papes.
Però ara anem a la crònica de la jornada, els tres afortunats que vam arribar a l'hora, dins dels deus minuts de cortesia, eixim des de Gibsa per agafar el camí vell d'Agullent, una vegada en ell agafàvem un camí a ma dreta per agafar el depòsits i des de allí la senda dels enginyers que es portava fins darrere de la font Masiana, cal dir que el Paratge es veu desolador desprès de l'incendi.
Baixadeta per darrere la Font Masiana
Costera dels deposits
Una vegada en Agullent, anàvem a la Font Jordana i des de allí anàvem a buscar la pista forestal que passa per la Font del Patge, allí vam anar direcció al port d'Albaida per afrontar la Covalta per darrere. Impressionants les costeres plenes de pedres que vam agafar, e indicar que ningú va poder fer-les del tot (lo que vol dir que tornarem per intentar-ho novament).
Desprès tant sols ens quedava agafar baixades fins Agres i gaudir d'elles. Cal dir que tornàvem a passar pels bancals de pomes i agafàvem una per cap per reposar les forces.
I per fi l'esmorzar i el reencontre amb Natxo, ell havia agafat direcció a Fontanars i havia arribat allí muntant Ponce, baixant per Bonavista fins Bocairent i desprès la xixarra fins Agres, l'esmorzar com no va estar de categoria, amb la carn feta a la brasa, el "de la casa" de Santi, la truita amb llonganissa de Natxo, la truita amb pernil de Donat i el meu de pit de pollastre, tot adornat amb Coca-Cola, aigua, vi amb gasosa i herber-et.
Desprès tant sols ens quedava la tornada cap a casa, va estar valorant-se tornar per Ponce per degut a l'hora i els constants problemes de canvi que te Pepe amb la bici, vam agafar la tornada rapida per la olleta dels carros i repetidor cap a baix, allí Santi agafava una velocitat Màxima de 64 Km/h.
I a la setmana que ve més, en un principi Santi i Pepe, se'n van a fer la primera marxa a l'Alcudia, i suposem que la resta tornara a eixir.
També m'agradaria saber si el dia 12, teníem pensat fer algo.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)