Aquest passat dimecres 23/02/2011, quatre foren les punxetes foren les que van sortir, haguen tot tipus d'incidents.
En primer lloc eixia Pepe a les 18:30 per agafar-se desprès amb Cesar i Donat que tenien prevista fer l'eixida a les 19:30, la cual cosa no va poder ser. Ell va muntar les rampes del cementeri per anar planejant pel repetidor fins l'entrada a la foieta dels carros i tornar pel primer tram de la senda el cuco, muntar el Patge i tornar planejant fins Casa Donat, la cual cosa no va poder ser perquè una vegada baixa la senda el cuco nota que va pedre pressió a la roda de darrere, la cual cosa feia mes difícil d'arrastrar la bici. Al no portar bombí (segons diu ell aixo es pes), l'idea era arribar al poble per poder unflar la roda i seguir, ja que el liquid estava mantenint la poca pressió que tenia la roda, el problema sigue quan va passar sense adonar-se per damunt d'una pedra la cual cosa fe que perguerá la pressió i tingué que anar a peu desde mes amunt del cementeri fins RADICAL BIKE per deixar la bici reparant-se.
A les 19:30, eixien Donat i Cesar desde casa Donat per afrontar el port del Portixol i munta a un ritme prou bo, entre 9 Km/h i 11 Km/h, desprès arribarien a fer fins 33 Km, una bona distancia per fer un dimecres.
I per l'últim, la punxeta mes en forma, Santi eixia a les 21:30 per batre el seu propi record en el circuit que te marcat per als dimecres, paran el cronometre en 1:04. El circuit per si algú vol intentar eixa animalada es eixir desde casa Santi, muntar les rampes de cement planejar per repetidor fins l'entrador de la senda el cuco, baixar el primer tram per agafar el patje fins arribar fins la senda que agafa el camí de les casetes que passes per davant la casa de l'Arquitecte (aixo diu Mariano), baixar fins el cementeri, anar a la font Jordana i pel camí vell d'Agullent a Casa.
jueves, 24 de febrero de 2011
lunes, 21 de febrero de 2011
Cap de setmana 19-20, Donat corona la Font Freda i el diumenge tornem a Ponce.
Altre cap de setmana mogut per part de la penya la roda punxa a on la gent habitual va fer acte de presencia tant el dissabte com el diumenge.
Començant pel dissabte pel matí dir que Donat va afrontar la muntà a la font Freda, un repte que tenia desde feia molt de temps, el cual el va aconseguir però no sense pagar-ho, ja que la tornada va tindre molts de contratemps, i va tindre que passar per baix de les tanques per poder entrar a l'autovia, en resum 50 Km i mes de 4 hores damunt la bici.
Per la vesprada del dissabte, eren dos les punxetes que van sortir per poder preparar-se per l'Inmortal de Caudete, la volteta va ser molt distraguda, siguen el recorregut el Portixol, desprès planejaren per dalt fins la baixada prou pedregosa que es porta fins dalt del port, en eixa baixada Santi va tindre un parell de sustets i un mos d'Abella en la cara (que sigue l'anècdota del cap de setmana), desprès baixaren el port per finalitzar per la "Titan Pola", una volteta de quasi 40 Km que la feren en poc més de 2 hores.
I per fi arribem al plat fort l'eixida dels diumenges, el grup torna a ser els habituals, els que mai fallen, Sebas, Javi, Donat, Cesar, Santi i Pepe, a les 8:30 en punt estaven 5 de les 6 punxetes en Gibsa, a on desde allí anàvem pel llombo per enfrontar la baixadeta al rio, cal dir que el tram de l'escaló Cesar amb una de les poques rígides que queden pugue muntar-lo, altre metall que va al pit de Cesar. Passat el riu i la V agafarem els caminets que ens porte front "la hija puta d'Ontinyent" a on ningú altra vegada es pugue fer amb ella.
Una vegada en les rampes de Ponce, s'afegia al grup Sebas i a on tots al seu ritme muntaven Ponce, cal dir que el primer a arribar al refugi sigué Santi i aquesta volta el temps que estiguérem parats fou mínim.
En la part més alta de Ponce, agafarem la direcció fins l'ermita del "Santo Cristo" i a on en aquest tram Santi i Pepe la afrontaren a un ritme endiablat, la cual cosa el fa més fàcil degut a que ho passes tot volant. Santi comentà al arribar " Com pot la gent anar a este ritme durant tota una carrera", la mitja per eixe tram estigué al voltant de 23 Km/h.
Desprès tocava la foto pertinent en el "Santo Cristo" i desprès la baixa pel Calvari, a on Pepe degut a les corbes tant tancades toca altra vegada pis i per fi el ratet bo del matí, el esmorzar al bar de Sempre, cal dir que aquesta vegada al arribar tan prompte al Bar, vam tindre que esperar una miqueta.
Amb la panxa plena, Sebas ens porta per dins de Bocairent per agafar uns camins que ens portàvem fins a la xitxarra per altre lloc, i aixi poguérem gaudir d'altre paratges, esperem que vinga el bon temps i Sebas ens porte a les noves rutes que ens te preparades.
La xitxarra l'agafarem amb relax, saben que desprès teníem que afrontar la muntà de l'empedrat i hi havia que reservar forces, i a on es produí una xicoteta broma per part de Pepe, que haguera pogut provocar un contratemps. Cal dir que l'intenció d'ell no era eixa i va calcular mal el temps i la col·locació del companys.
I per fi l'empedrat cap amunt, cal dir que totes les punxetes van fer un gran esforç per muntar tota damunt la bici i no ficar peu en ningú moment, però degut a la falta de tècnica d'alguns i la falta de cames d'altres tots tingueren que ficar peu alguna volta, però es tenim que quedar amb lo bo que tots ho van intentar fins a on van poder.
Passades totes les penúries tant sols ens quedava planejar per agafar el cuco en tota la seua totalitat, a on Pepe era novell en el segon tram, eixe amb corbes molt tancades a on en algunes es tinguera que ficar peu, cal dir que si no fora per eixes corbes la senda no es massa difícil.
La volta s'acabava quan arribarem baix del Tourmalet i el grup encara tenia ganes de mes, la cual cosa es va porta a anar per la senda de darrere de la font Massiana fins les Abelles i després agafar el camí vell d'Agullent.
I ara a esperar el proper diumenge a on tenim un diumenge amb dinar de Penya. L'Aniversari de Javi, Natxo, Marcos i Fixon.
Començant pel dissabte pel matí dir que Donat va afrontar la muntà a la font Freda, un repte que tenia desde feia molt de temps, el cual el va aconseguir però no sense pagar-ho, ja que la tornada va tindre molts de contratemps, i va tindre que passar per baix de les tanques per poder entrar a l'autovia, en resum 50 Km i mes de 4 hores damunt la bici.
Per la vesprada del dissabte, eren dos les punxetes que van sortir per poder preparar-se per l'Inmortal de Caudete, la volteta va ser molt distraguda, siguen el recorregut el Portixol, desprès planejaren per dalt fins la baixada prou pedregosa que es porta fins dalt del port, en eixa baixada Santi va tindre un parell de sustets i un mos d'Abella en la cara (que sigue l'anècdota del cap de setmana), desprès baixaren el port per finalitzar per la "Titan Pola", una volteta de quasi 40 Km que la feren en poc més de 2 hores.
I per fi arribem al plat fort l'eixida dels diumenges, el grup torna a ser els habituals, els que mai fallen, Sebas, Javi, Donat, Cesar, Santi i Pepe, a les 8:30 en punt estaven 5 de les 6 punxetes en Gibsa, a on desde allí anàvem pel llombo per enfrontar la baixadeta al rio, cal dir que el tram de l'escaló Cesar amb una de les poques rígides que queden pugue muntar-lo, altre metall que va al pit de Cesar. Passat el riu i la V agafarem els caminets que ens porte front "la hija puta d'Ontinyent" a on ningú altra vegada es pugue fer amb ella.
Una vegada en les rampes de Ponce, s'afegia al grup Sebas i a on tots al seu ritme muntaven Ponce, cal dir que el primer a arribar al refugi sigué Santi i aquesta volta el temps que estiguérem parats fou mínim.
En la part més alta de Ponce, agafarem la direcció fins l'ermita del "Santo Cristo" i a on en aquest tram Santi i Pepe la afrontaren a un ritme endiablat, la cual cosa el fa més fàcil degut a que ho passes tot volant. Santi comentà al arribar " Com pot la gent anar a este ritme durant tota una carrera", la mitja per eixe tram estigué al voltant de 23 Km/h.
Desprès tocava la foto pertinent en el "Santo Cristo" i desprès la baixa pel Calvari, a on Pepe degut a les corbes tant tancades toca altra vegada pis i per fi el ratet bo del matí, el esmorzar al bar de Sempre, cal dir que aquesta vegada al arribar tan prompte al Bar, vam tindre que esperar una miqueta.
 |
| Els habituals. |
La xitxarra l'agafarem amb relax, saben que desprès teníem que afrontar la muntà de l'empedrat i hi havia que reservar forces, i a on es produí una xicoteta broma per part de Pepe, que haguera pogut provocar un contratemps. Cal dir que l'intenció d'ell no era eixa i va calcular mal el temps i la col·locació del companys.
I per fi l'empedrat cap amunt, cal dir que totes les punxetes van fer un gran esforç per muntar tota damunt la bici i no ficar peu en ningú moment, però degut a la falta de tècnica d'alguns i la falta de cames d'altres tots tingueren que ficar peu alguna volta, però es tenim que quedar amb lo bo que tots ho van intentar fins a on van poder.
Passades totes les penúries tant sols ens quedava planejar per agafar el cuco en tota la seua totalitat, a on Pepe era novell en el segon tram, eixe amb corbes molt tancades a on en algunes es tinguera que ficar peu, cal dir que si no fora per eixes corbes la senda no es massa difícil.
La volta s'acabava quan arribarem baix del Tourmalet i el grup encara tenia ganes de mes, la cual cosa es va porta a anar per la senda de darrere de la font Massiana fins les Abelles i després agafar el camí vell d'Agullent.
I ara a esperar el proper diumenge a on tenim un diumenge amb dinar de Penya. L'Aniversari de Javi, Natxo, Marcos i Fixon.
martes, 15 de febrero de 2011
La Inmortal, el nou repte
La roda punxa te un nou repte, la marxa de Caudete anomenà La Inmortal.
Dos seran els membres que de moment formaran part d'aquest repte, siguen Santi Bordera i José Antonio García.
Esperem que els dos tinguen les suficients forces per poder acabar aquesta marxa de 62 Km amb un desnivell positiu acumulat de mes de 1400 metres.
Sort punxetes.
Dos seran els membres que de moment formaran part d'aquest repte, siguen Santi Bordera i José Antonio García.
 |
| Esperem que siguen inmortals |
Esperem que els dos tinguen les suficients forces per poder acabar aquesta marxa de 62 Km amb un desnivell positiu acumulat de mes de 1400 metres.
Sort punxetes.
lunes, 14 de febrero de 2011
Cap de setmana 12-13 de febrer, la presentació de la MSC Koncept
Aquest cap de setmana han hagut dos eixides, la primera va ser el dissabte a on Santi amb la Giant Anthem X3 y Pepe la MSC Koncept (la gaudia per primera volta) eixien per fer Ponce, desprès planejaven fins quasi l'alt del Moro, per agafar una nova senda, en la cual es podien gaudir de uns paistges mol bons. Cal dir que la senda es prou estreta y complicada de baixar en alguns trams. Desprès desde Gamellons encaraven Fuset, per passar per la Lloma Rasa i desprès fer Pola.
Cal dir que Santi va tindre un contratemps amb la Giant, la cual va perdre tot l'oli dels frens de la roda de darrere, lo que va fer que les baixades foren mes lentes de lo esperat.
El diumenge si que era l'eixida oficial de la penya, a on aquesta vegada la convocatòria va ser prou nombrosa, les punxetes que van acudir van ser Sebas, Javi, Cesar, Donat, Santi, Pepe i la sorpresa de la jornada "Vitrina" (cal dir que es va esforçar de manera sobrehumana per fer lo mateix que tots, molt be Vitri). Allí Pepe molt orgullós de la seua adquisició, presentava a la seua nova xica a tots.
Quasi a les 09:00, degut a diverses circumstancies, eixien les 7 punxetes cap a Agullent pel camí vell, fins agafar la costera que muntà fins les abelles, en eixa costera Javi es va adonar que avui no era el seu día (pot ser que el seu debilitament ha sigut causat per la greu infecció de boca que ha tingut les darreres dos setmanes que li han provocat que tinga que prendre antibiòtics), una vegada en la replanà a on estaven les abelles fins l'incendi agafaven la primera trialereta del dia, aquesta de muntà, a on Pepe va apreciar les virtuts de la doble, siguen la primera la comoditat i la segon com s'agafava al terreny, la cual cosa feia que no perguerá tracció i poguera muntar mes fàcilment.
Dalt de la trialera es reagrupava el grup per anar per la senda dels enginyers fins l'escomençament del Tourmalet, passa'n per la part de dalt de la Font Massiana, aquest tram el van fer tots al seu ritme anant al capdavant Sebas i Pepe intentant copiant la traçada d'ell.
Desde allí agafaven el Tourmalet, a on altra vegada cadascú muntava al seu ritme, cal dir que cada vegada, els primers tenen que esperar menys als últims. Una vegada dalt i veient que Sebas tenia que anar-se'n cap al poble, es feien la primera foto de la jornada, tots junts.
Desprès, per dalt del torrater van planejar una miqueta, per agafar l'empedrat, allí baixava en primera posició Pepe, seguit molt de prop per Javi, seguidament agafàvem els camins de casetes per anar fins el Molí Mató, a on Santi fica un ritme infernal desde l'escomençament per coronar-se primer, i per fi encaraven la baixada per dins d'Agres per anar a esmorzar, no sense antes fer-se abans la foto.
Amb la panxa plena es veuen les coses d'altra manera, i aixi que les punxetes agafaren la torna per la foieta els carros, dividint-se el grup amb dos, uno que muntava per l'asfalt i altre per muntanya, desprès cap amunt pel costat de la casa fins arribar al començament de la muntà fins l'alt del Moro.
Ara tant sols quedava baixar i planejar, passant pel primer tram del cuco i desprès per la trialereta i els pins del cementeri.
Cal dir que la volta va estar molt be, i el nombre de participants molt adequat, esperem recuperar prompte a gent de la penya.
Cal dir que Santi va tindre un contratemps amb la Giant, la cual va perdre tot l'oli dels frens de la roda de darrere, lo que va fer que les baixades foren mes lentes de lo esperat.
El diumenge si que era l'eixida oficial de la penya, a on aquesta vegada la convocatòria va ser prou nombrosa, les punxetes que van acudir van ser Sebas, Javi, Cesar, Donat, Santi, Pepe i la sorpresa de la jornada "Vitrina" (cal dir que es va esforçar de manera sobrehumana per fer lo mateix que tots, molt be Vitri). Allí Pepe molt orgullós de la seua adquisició, presentava a la seua nova xica a tots.
Quasi a les 09:00, degut a diverses circumstancies, eixien les 7 punxetes cap a Agullent pel camí vell, fins agafar la costera que muntà fins les abelles, en eixa costera Javi es va adonar que avui no era el seu día (pot ser que el seu debilitament ha sigut causat per la greu infecció de boca que ha tingut les darreres dos setmanes que li han provocat que tinga que prendre antibiòtics), una vegada en la replanà a on estaven les abelles fins l'incendi agafaven la primera trialereta del dia, aquesta de muntà, a on Pepe va apreciar les virtuts de la doble, siguen la primera la comoditat i la segon com s'agafava al terreny, la cual cosa feia que no perguerá tracció i poguera muntar mes fàcilment.
Dalt de la trialera es reagrupava el grup per anar per la senda dels enginyers fins l'escomençament del Tourmalet, passa'n per la part de dalt de la Font Massiana, aquest tram el van fer tots al seu ritme anant al capdavant Sebas i Pepe intentant copiant la traçada d'ell.
Desde allí agafaven el Tourmalet, a on altra vegada cadascú muntava al seu ritme, cal dir que cada vegada, els primers tenen que esperar menys als últims. Una vegada dalt i veient que Sebas tenia que anar-se'n cap al poble, es feien la primera foto de la jornada, tots junts.
Desprès, per dalt del torrater van planejar una miqueta, per agafar l'empedrat, allí baixava en primera posició Pepe, seguit molt de prop per Javi, seguidament agafàvem els camins de casetes per anar fins el Molí Mató, a on Santi fica un ritme infernal desde l'escomençament per coronar-se primer, i per fi encaraven la baixada per dins d'Agres per anar a esmorzar, no sense antes fer-se abans la foto.
Ara tant sols quedava baixar i planejar, passant pel primer tram del cuco i desprès per la trialereta i els pins del cementeri.
Cal dir que la volta va estar molt be, i el nombre de participants molt adequat, esperem recuperar prompte a gent de la penya.
martes, 8 de febrero de 2011
Eixida nocturna de Santi.
Com tots sabeu, la gent amb nous joguets els agafa amb forces renovades. Doncs aixo li passa a Santi, i esperem que li dure molt de temps.
Ahir per la nit a les 22:00 hores sortia del poble a fer una volteta nocturna amb la seua nova bici, la Giant Anthem X3, pedazo maquinon, com sempre a ell li agraden els reptes i va baixar la senda del CUCO per la nit, una gran medalla per a ell.
Però, ahi no s'acaba tot, ell es pensava que deixant la MONDRAKER VENTURA, li s'acabaria la mala sort de punxar les rodes, doncs res de res, en la seua tercera eixida amb la Anthem tornava a punxar roda, aquesta vegada ha tingut sort que no ha tingut que canviar la camara, ja que va poder sobreviure unflant les rodes, cada cert temps.
Esperem que siga la última, i si no ja saps, ficat unes Tubeless, que eixes no punxen, si no rebenten.
Ahir per la nit a les 22:00 hores sortia del poble a fer una volteta nocturna amb la seua nova bici, la Giant Anthem X3, pedazo maquinon, com sempre a ell li agraden els reptes i va baixar la senda del CUCO per la nit, una gran medalla per a ell.
 |
| Santi, el punxa punxa |
Però, ahi no s'acaba tot, ell es pensava que deixant la MONDRAKER VENTURA, li s'acabaria la mala sort de punxar les rodes, doncs res de res, en la seua tercera eixida amb la Anthem tornava a punxar roda, aquesta vegada ha tingut sort que no ha tingut que canviar la camara, ja que va poder sobreviure unflant les rodes, cada cert temps.
Esperem que siga la última, i si no ja saps, ficat unes Tubeless, que eixes no punxen, si no rebenten.
domingo, 6 de febrero de 2011
Presentació en societat de la Giant Anthem X3, la volta divertida.
Aquesta setmana havem tornat a estar baix mínims, enguany els punxetes no s'animen. Degut a diverses circumstancies tant sols eren 4 les punxetes que acudien a les 08:30 a la cita setmanal amb la bici, siguen Cesar, Santi, Natxo " que esta muy loco" i Pepe.
En Gibsa, Santi ens donava la sorpresa ensenya'ns la seua nova xiqueta, la Giant Anthem X3, tota una meravella de bici que li donara molts moments bons, com diu Cesar "se ha pasado al lado oscuro de la fuerza", una de les primeres frases celebris del dia.
Desde allí Cesar era el que marcava la ruta decidint fer todosvientos, per gaudir de muntaetes i baixadetes, a on Santi podria anar fent-se a la bici, aquest trajecte va ser molt pero que molt distragut gaudint de aquest paratge que es una miqueta trencacames però que ens oferix moltes baixadetes i muntaetes distragudes
.
Una vegada finalitzat aquest tram, tornàvem a carretera per muntar el port de Fontanars i agafar els camins de casetes fins Fontanars, per a anar a esmorzar a la Cova, a on esmorzàvem a la terraza i ens pegaven la clavada del l'any 7 euracos.
Esmorzant decidirem que encara ens apetien mes trams com el passat i anàvem a fer la senda els Javalins i desprès la benvolguda Poleta.
Reposades les forces, Santi li deixava la bici a Cesar per a que la provara un troçet i poguera gaudir del "lado oscuro de la fuerza" (cada vegada queden menys rígides), però quan encaràvem ja cap a la senda dels Javalins cadascú tornava a muntar damunt de les seues respectives xiquetes, i allí tornàvem a divertir-se, Pepe era el primer que encarava la Senda, seguit per Santhem, Natxo i Cesar, i allí dos frases celebris mes, la primera desprès de la segona curva, quan Santi va frenar al vorer que a Pepe se li escapava una Cala li deia " "però que fas? No pares, tira tira!" " i l'altra moments desprès quan Santi baixava la segon rampa i Pepe havia parat baix, Pepe que estos no paren, tira!. Doncs vam tirar i no poc, el trajecte amb curves fangoses el fèiem tots a lo que vam poder, gaudint de la senda tipo serp, vamos conforme vam dir tots, molt guapa. Cal dir que Natxo esta muy loco i es ficava la medalla dels Javalins, amb honors.
Desprès encaràvem la munta i aquesta vegada no hi havia guarda i duguérem anar prompte a carretera per anar fins la Lloma Rasa, a on en el pont de ferro es férem les fotos pertinents de la jornada.
Deixada la Lloma Rasa darrere agafarem Pola, a on altra vegada amb el mateix ordre enfrontàvem tot el trajecte sinuós i a on Santi tornava a gaudir de les prestacions que li dona aquesta nova maquina, cal dir que desprès de la baixada arenosa de la Font de Pola, crec que tots es ficarem la medalla de muntar la costereta fins dalt.
Próxima eixida el proper diumenge 13
En Gibsa, Santi ens donava la sorpresa ensenya'ns la seua nova xiqueta, la Giant Anthem X3, tota una meravella de bici que li donara molts moments bons, com diu Cesar "se ha pasado al lado oscuro de la fuerza", una de les primeres frases celebris del dia.
Desde allí Cesar era el que marcava la ruta decidint fer todosvientos, per gaudir de muntaetes i baixadetes, a on Santi podria anar fent-se a la bici, aquest trajecte va ser molt pero que molt distragut gaudint de aquest paratge que es una miqueta trencacames però que ens oferix moltes baixadetes i muntaetes distragudes
.
Una vegada finalitzat aquest tram, tornàvem a carretera per muntar el port de Fontanars i agafar els camins de casetes fins Fontanars, per a anar a esmorzar a la Cova, a on esmorzàvem a la terraza i ens pegaven la clavada del l'any 7 euracos.
Esmorzant decidirem que encara ens apetien mes trams com el passat i anàvem a fer la senda els Javalins i desprès la benvolguda Poleta.
Reposades les forces, Santi li deixava la bici a Cesar per a que la provara un troçet i poguera gaudir del "lado oscuro de la fuerza" (cada vegada queden menys rígides), però quan encaràvem ja cap a la senda dels Javalins cadascú tornava a muntar damunt de les seues respectives xiquetes, i allí tornàvem a divertir-se, Pepe era el primer que encarava la Senda, seguit per Santhem, Natxo i Cesar, i allí dos frases celebris mes, la primera desprès de la segona curva, quan Santi va frenar al vorer que a Pepe se li escapava una Cala li deia " "però que fas? No pares, tira tira!" " i l'altra moments desprès quan Santi baixava la segon rampa i Pepe havia parat baix, Pepe que estos no paren, tira!. Doncs vam tirar i no poc, el trajecte amb curves fangoses el fèiem tots a lo que vam poder, gaudint de la senda tipo serp, vamos conforme vam dir tots, molt guapa. Cal dir que Natxo esta muy loco i es ficava la medalla dels Javalins, amb honors.
Desprès encaràvem la munta i aquesta vegada no hi havia guarda i duguérem anar prompte a carretera per anar fins la Lloma Rasa, a on en el pont de ferro es férem les fotos pertinents de la jornada.
 |
| Poder Giant |
 |
| Que tres |
Suscribirse a:
Entradas (Atom)