Com tots els caps de setmana els punxetes eixien desde Gibsa sense tindre ninguna ruta clara, hagen una opció d'anar a la Front Freda i altra cap a Agres passant per la Covalta, al no estar les coses clares a l'hora d'esmorzar en Beniajar, Pepe agafa la veu cantant i decidiren anar fins a Agres passant per la Covalta.
Aixi que a les 08:45, desprès de 15 minuts debatin, eixiren quasi que tots cap a Agullent pel camí vell, es diu quasi que tots perque Santi es va adormir i tingué que agafar-nos desprès, una vegada pel camí Vell l'intenció era passar per la V a on Putxu tingué el contratemps amb el pi, pero la sorpresa va saltar en aquell troç al vore que han començat les feines de neteja de la zona i es trobaren aquella zona impracticable, tingueren que anar amb la bici al morro fins que trobaren una senda per baixar a la Font Masiana, en eixa zona Pepe s'espera a Santi per agrupar-se tots.
El grup es va baixar per dos zones diferents, siguen la gran malloria la que baixa per la zona complicada amb molta pedra i carrileres fins la Font Masiana i Pepe i Santi per la Senda que passa per dalt.
Cal dir que aquest cap de setmana Javi va canviar la posició de la Potencia i no es va trobar massa comodo en eixa primera baixada perquè notava un ruidet a la direcció i en la Font Masiana va fer una parada en box a on ell i Sebas intentaven regular-la com toca per poder gaudir de les baixadetes que fem.
Una volta superada la Font Masiana, el grup va agafar la muntà al Tourmalet un portet no massa complicada amb pista ampla a on cadascú va muntar al seu ritme per poder-lo gaudir i no patir-lo, una vegada dalt la gent tenia superada cuasi que totes les muntades de l'eixida, pero quedava la perleta de la jornada, la muntada a la pedrera de la Covalta a on quasi tots els punxetes ficaven peu a terra, i a on només Sebas i Pepe varen aconseguir muntar fins dalt sense ficar el peu, Pepe al acabar la muntada es donava conter de les millores que havia fet a la bici aportant-li un pinyó mes a la bici ficant-li la paella de 34 i al restar-li pes a la bici (amb les rodes noves i les bieles i plats de davant) i a ell.
Desprès d'aquesta muntada tant sols quedava baixar fins a Agres i gaudir d'aquesta baixada rapideta amb pedres i carrileres a on es va demostrar la perícia de Sebas amb la seua Lapierre i Santi fent lo que podia amb la seua Mondraker Ventura, en el primer tram d'aquesta baixada Javi tampoc es va notar massa comodo perquè tornava a sentir ruidets en la bici i tenia por de que se li desmontará, pero tot era menys de lo que s'esperaven ja que procedient de no tindre ben anclat el unflador, i per fi una volta solventat aquest incident tornava a baixar com li agrada ell, que es buscant la millor traçada i sense tocar apenes els frens. Gambe van passar per la sendeta que voreja la serra i una vegada acabada aquesta zona Sebas ens abandonava ja que tenia que compromisos familiars.
El reste de components agafaven ruta fins a Agres per anar al bar de sempre a on el entrepà famós conegut per el de la casa feia fredat entre els comensals a on tant sols Donat i Pepe demanaven truita amb pernil, desprès dels entrepans venia el cafe i el famós herberet de la serra de Mariola
Una vegada degustades aquestes frivolitats tornaven tots fins Ontinyent per la Foieta del Carros a on tots agafaven les rampes de cement menys Pepe que agafava la via secundaria per la Serra, seguidament agafaven camí a Ontinyent per la Pista forestal de dalt del repetidor a on en un tram Santi, Cesar, Natxo i Pepe agafaven el primer tram de la senda el Cuco. Altra vegada agrupats tots es dividia el grup amb dos Santi, Mariano, Donat i Pepe que rodaven una miqueta mes ràpid que Javi, Cesar i Natxo, i com no, una eixida de la Penya la Roda Punxa no pot acabar sense que algú tinga un incident i aquesta volta va ser el pobre Natxo que intentant ficar-se les ulleres correctament eixia per damunt de la bici i besava la terra, el segon grup es va quedant ajudant-lo ja que el primer no s'adonat d'aquest fet fins que tornava a agrupar-se al començar les rampes de formigó de la baixada fins el cementeri.
Allí començava la segona baixadeta del dia, l'anomenada per la penya com a Trialera del Torrater a on començant per Pepe i acabant per Javi baixaven tots gaudint de evitar les pedres soltes les arrels del pins i altres obstacles que hi havien, cal dir que Donat no la va gaudir degut que aquestos trams no son del seu beneplàcit. De avui endavant quan busquem zones com aquestes intentarem buscar zones alternatives per a que tothom puga gaudir de l'eixida.
Acabat aquest tram agafàvem la senda els enginyers, desprès es bots del cementeri, baixàvem fins l'Alba i a passar per l'Olivera famosa de Pepe.
Cal recordar que el pròxim cap de setmana tindrem festa el dilluns i si volem eixir els dos dies seguits hi haurà que fer una ruta no massa dura el diumenge per a que el dilluns pel matí ens queden forces per eixir i fer un altra eixideta, tot aixo anirem parlant-ho al Facebook durant la setmana.
El reste de components agafaven ruta fins a Agres per anar al bar de sempre a on el entrepà famós conegut per el de la casa feia fredat entre els comensals a on tant sols Donat i Pepe demanaven truita amb pernil, desprès dels entrepans venia el cafe i el famós herberet de la serra de Mariola
Una vegada degustades aquestes frivolitats tornaven tots fins Ontinyent per la Foieta del Carros a on tots agafaven les rampes de cement menys Pepe que agafava la via secundaria per la Serra, seguidament agafaven camí a Ontinyent per la Pista forestal de dalt del repetidor a on en un tram Santi, Cesar, Natxo i Pepe agafaven el primer tram de la senda el Cuco. Altra vegada agrupats tots es dividia el grup amb dos Santi, Mariano, Donat i Pepe que rodaven una miqueta mes ràpid que Javi, Cesar i Natxo, i com no, una eixida de la Penya la Roda Punxa no pot acabar sense que algú tinga un incident i aquesta volta va ser el pobre Natxo que intentant ficar-se les ulleres correctament eixia per damunt de la bici i besava la terra, el segon grup es va quedant ajudant-lo ja que el primer no s'adonat d'aquest fet fins que tornava a agrupar-se al començar les rampes de formigó de la baixada fins el cementeri.
Allí començava la segona baixadeta del dia, l'anomenada per la penya com a Trialera del Torrater a on començant per Pepe i acabant per Javi baixaven tots gaudint de evitar les pedres soltes les arrels del pins i altres obstacles que hi havien, cal dir que Donat no la va gaudir degut que aquestos trams no son del seu beneplàcit. De avui endavant quan busquem zones com aquestes intentarem buscar zones alternatives per a que tothom puga gaudir de l'eixida.
Acabat aquest tram agafàvem la senda els enginyers, desprès es bots del cementeri, baixàvem fins l'Alba i a passar per l'Olivera famosa de Pepe.
Cal recordar que el pròxim cap de setmana tindrem festa el dilluns i si volem eixir els dos dies seguits hi haurà que fer una ruta no massa dura el diumenge per a que el dilluns pel matí ens queden forces per eixir i fer un altra eixideta, tot aixo anirem parlant-ho al Facebook durant la setmana.
Les fotos no les tinc, quan puga Javi que les colgue.
No hay comentarios:
Publicar un comentario