Primera BTT per la Penya la Roda Punxa.

El passat diumenge 10 d'Octubre tres membres de la Penya la Roda Punxa afrontàvem lo que era la seua primera marxa de BTT amb el l'únic objectiu que fora un repte personal per saber si podrien acabar-la amb el temps mínim exigit per la competició.

Els tres membres que van anar a gaudir d'aquesta prova van ser Cesar, Santi i Pepe.
Aquesta aventura comença, com totes les de la penya a la Gasolinera Gibsa, però a les 7:00 del matí, allí havien quedat per carregar les bicis a la monovolumen de Santi. Tots tres van arribar a l'hora però va haver un xicotet retràs perquè Cesar es va quedar amagat darrere de uns camions d'altra penya que estaven carregant bicis per fer una eixida fora del poble, concretament els del vici de la bici.

També allí es comenta el xicotet incident que va tindre Pepe en la bici el dia anterior a les 22:00, que es va donar conter que tenia la roda de darrere punxa (sobretot fent honor al nom de la Penya).

Una vegada carregades les bicis, agafarem el camí fins L'Alcúdia de Carlet, arribarem a les 07:45, seguidament agafarem els dorsals el 019 per a Pepe, el 020 per a Cesar i el 023(nombre favorit) per a Santi, i allí es quan es vam ficar nerviosos.

les maquines preparades

Desprès de haver agafat els dorsal començava el ritual de ficar-los amb la bici i preparar-se per la carrera, menjant platano, i a calen-tar com els professionals.

A les 09:00 puntualment donaven l'eixida i menuda eixida allí tota la gent amb plat gran i pinyó xicotet i maricon l'ultim, com no podien ser menys els tres membres i tirant per Pepe, intentaven portar el ritme del pelotó, allí gent ens passava i nosaltres també passàvem a altra gent, una vegada d'eixat el poble començàvem a agafar camins de casetes, vores del riu i sendes per mig de bancals i pinars a on el ritme seguia sent prou fort, arribats al km 10, i al ser la primera carrera i no haver medit be les forces, Cesar es prenia un sobre de glucosa, li va anar de categoria.

Al fons es poden vore al components

Al km 15 estava el primer avituallament, allí paràvem per agafar forces plàtans, taronges, fruits secs, barretes energètiques i aigua estaven a la disposició de tots el participants, el presa de Pepe (amb sempre ansia per competir) donava presa als altres dos membres per menjar depresa i seguir amb la ruta, i continuaren tots junts fins el km 21 a les vores del primer portet de la volta, menut empedrat allí al ser tanta gent i de diferents nivells com el de davant de tu parara estaves perdut, es lo que li va passar a Pepe, per darrere anàvem Cesar i Santi al seu ritme passant tots el obstacles.

Cesar

Pepe

Santi

Seguirem muntant fins el següent avituallament, abans de la senda de les dones, una trialera amb no massa dificultat, però a on Pepe va caure fins dos voltes, una vegada superada tornàvem a passar per paratges molt bonics i sendes amb un certa dificultat técnica, i venia la seguent muntà, esta era una trialera amb tota plena d'escalons a on les forces no acompanyàvem tant, una volta dalt, una altra trialera per baixar, i un altre pinyó de Pepe, desprès una senda molt pareguda a la de Pola però molt mes llarga a on podies disfrutar de la velocitat i de la destresa damunt de la bici, i altra vegada per dins de pinades, amb sendes estretes i escalons de pedra, per finalitzar la proba ens portaren per dins del riu, estava sec i allí hi havia molta pedra la que feia mes dificultosa la marxa amb la bici.

Pepe

Santi

Cesar

A les 3 hores i 15 minuts arribava Pepe a la meta, i a les 3hores i 50 minuts arribàvem Santi i Cesar.

Tots tres van acabar molt contents de la proba realitzada i satisfets de lo que havien aconseguit, cal dir que els tres tenen previst tornar a l'any que ve.

Desde ací dir als altres membres que tindrem que fer-nen algun altra amb mes components.